El vaixell que es va enfonsar el 18 d’abril del 2015 a 85 milles de Trípoli, a Líbia, i que el van recuperar els bussejadors de la marina italiana a 370 metres de profunditat reposa a la base militar d’Augusta, a l’extrem oriental de Sicília, des del dia 1 de juliol passat. En aquell moment va començar una feina lenta i pacient per extreure’n les víctimes, examinar – ne les restes abans d’enterrar – les i intentar determinar – ne la identitat.

“Aquests homes, dones, criatures van perdre tot: la vida, el futur, els seus afectes però fins i tot el seu nom i la seva història. Són fantasmes. Busquem retornar – los una mica de dignitat, fer que almenys tinguin una tomba, com a homes, no com a mercaderia”, comenta el prefecte Vittorio Pis­citelli al seu despatx de Roma. Dirigeix el departament de les persones desaparegudes, un òrgan del Ministeri de l’ Interior, que des del 2013 s’ocupa també de la identificació dels immigrants morts al mar.

A les seves entranyes, aquell pesquer blanc, vermell i blau que ara reposa a l’ombra d’una carpa com un animal agonitzant, portava 458 fantasmes. O millor: por­tava 458 body , sacs d’ ossos i roba esparracada que “contenen almenys una persona cada un”, va explicar el contraalmirall Nicola De Felice mentre proporcionava les dades de la tragèdia més gran que s’ha registrat fins al moment al Mediterrani. El nombre de bosses no correspon amb precisió al de víctimes perquè els immigrants viatjaven amuntegats i els corrents han barrejat encara més les restes. “ Calculem que els morts són almenys el 10% més que les body ”, diu Cristina Cattaneo, responsable del laboratori d’antropologia i odontologia forense de la Universitat de Milà, que, per encàrrec del prefecte Piscitelli, dirigeix les autòpsies de les víctimes d’aquest naufragi. La professora i el seu equip de metges forenses separen un cos de l’altre i els assignen una fitxa. La seva feina va començar fa un any. El Mare Nostrum és una fossa comuna: abans de les unitats extretes del pesquer, van arribar a la seva taula 169 cossos recuperats al voltant del casc el 2015 i 48 més que havien estat recollits el juny del 2016, just abans de transportar la barcassa a dic sec.

A l’interior, els cadàvers eren per tot arreu. A la coberta, al pou de proa, al local dels motors, a la bodega, on van morir almenys 203 immigrants, amuntegats amb una densitat de cinc persones per metre quadrat. “És impressionant: Com van entrar en un espai tan estret i limitat?”, es pregunta el prefecte de Siracusa, Armando Gradone. Per alliberar – los de la tomba d’acer i resina, 348 bombers van treballar onze dies fent torns sense parar, van carregar més de 1.500 vegades les bombones d’oxigen i van ser descontaminats 1.354 vegades, sempre que sortien d’aquell pesquer ferit i ple de mort.

En una carpa propera a la del vaixell, la professora Cattaneo i una colla de policies científics, antropòlegs, odontòlegs, biòlegs forenses obren els sacs un perun. Desenreden aquell garbuix d’ ossos, pell, peces de roba, papers i objectes a què els immigrants estaven aferrats mentre morien. Fotos, mòbils, documents d’identitat folrats amb plàstic, agendes telefòniques (amb números d’emergència italians que no van tenir temps de marcar), fins i tot una targetade l’Acnur per demanar asil o una llibreta de notes de l’escola.

Els metges ho fotografien i ho arxiven. Passen pels rajos X els esquelets, pot ser útil per establir l’edat i el sexe. Compten els ossos, aparten els que pertanyen a un altre cos. Busquen rastres d’eventuals operacions quirúrgiques, fractures, ferides, pròtesis. Guarden un fragment d’ os i analitzen la forma de l’arc dental i les dents. Tot pot contribuir a reconstruir la identitat de la persona que jeu sense nom ni història a la taula d’autòpsies. “De moment hem trobat sobretot homes –explica Cattaneo–, alguns de molt joves, adolescents. Arribaven d’ Etiòpia, el Senegal, Eritrea, Somàlia, el Sudan, Bangla Desh, la Costa d’Ivori, Guinea, Gàmbia i Mali”, la professora Cattaneo dóna detalls amb la precisió de la ciència i les maneres de la pietat.

A Augusta arriben els especialistes de les universitats de tot el país. La conferència de rectors es va adherir sense dubtar a aquesta immensa tasca que costarà a Roma nou milions d’euros.

Susi Pelotti ensenya Medicina Legal a Bolonya. Ella i els seus estudiants i investigadors extreuen les empremtes d’ADN dels fragments d’ ossos recollits durant les autòpsies. “Solem treballar per als tribunals, per enxampar algun criminal, o certifiquem la identitat de les víctimes d’un terratrèmol, com el que va sacsejar aquesta zona el 2012”, explica la professora des del seu laboratori a la ciutat del nord. I hi afegeix: “És la primera vegada que ens encarreguem de persones de les quals sabem tan poc. Però no hi ha morts de segona categoria: tots els familiars mereixen saber, també per procedir amb els tràmits jurídics que comporta la declaració de mort d’un parent”.

A finals de setembre s’haurien d’acabar les autòpsies i els exàmens d’ADN. “Després sortim dels laboratoris per buscar material ante i d’algun familiar –explica Piscitelli–. L’empremta genètica per si sola no ens diu res: cal comparar – la amb la d’un consanguini. Per això hem difós a través de la premsa, les oenagés i la Creu Roja un avís que anima els que temen que el seu parent hagi mort en el naufragi a recollir fotos, informacions mèdiques, objectes que puguin contenir ADN com raspalls de dents o pintes i enviar – los al laboratori d’antropologia i odontologia forense de Milà”. De moment, s’han posat en contacte amb ells prop de cinquanta famílies.

La part final, la més delicada i dura, és l’única que pot tornar a cada fantasma la seva identitat. Es compleix parlant, entrevistant, preguntant als vius; els morts, escapats de l’aigua, ja reposen al ­taüt. Al sud d’ Itàlia, centenars de cementiris acullen aquelles tombes mudes, que esperen un familiar que les acaroni. Mentrestant, un guardià pietós murmurarà una oració i hi posarà flors de plàstic.