Els líders d’ Itàlia, França i Alemanya van provar, amb benintencionada retòrica però escassa concreció, d’ infondre optimisme ahir sobre el futur d’Europa atesa la multitud de problemes que s’acumulen, com les incògnites del Brexit, el desafiament del terrorisme gihadista, un creixement econòmic massa fràgil, la pressió migratòria i de refugiats, i els discursos populistes en alça.

Matteo Renzi va acollir, com a amfitrió, el president François Hollande i la cancellera Angela Merkel. L’escenari va ser el portaavions Garibaldi, fondejat entre les diminutes illes de Ventotene i de Santo Stefano, al Tirrè, a l’altura de Nàpols.

La trobada va formar part d’una marató de contactes d’alt nivell destinats a aplanar el camí perquè la pròxima cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE a Bratislava ( Eslovàquia) –sense la presència de la premier britànica Theresa May– acabi amb resultats tangibles i una línia coherent. La nova cita del triumvirat europeu, ahir, va confirmar el permanent poder motor de l’eix franco – alemany, al qual es va afegir Itàlia i al qual –en altres circumstàncies, si no hi hagués la interinitat governamental– s’hauria sumat probablement també l’espanyol Mariano Rajoy, com va passar en altres ocasions.

A Renzi –el més jove, mediàtic i loquaç dels tres dirigents– li va correspondre oferir els millors titulars a les desenes de periodistes que van assistir a la insòlita conferència de premsa a la coberta de la nau Garibaldi.

“Molts pensaven que, després del Brexit, Europa estava acabada, però no és així –va dir el primer ministre italià–. Respectem la decisió dels ciutadans britànics, però volem escriure una nova pàgina de futur”. Renzi va insistir que s’han de prendre “mesures fortes”, en el camp de les inversions i de les reformes estructurals, per donar vigor a l’economia.

El líder italià va parlar en termes d’admiració sobre l’acollida d’1,1 milions d’immigrants i refugiats per part d’ Alemanya. Renzi va recalcar que són xifres que multipliquen per vuit les de Itàlia mateix, la qual cosa contradiu aquella sensació d’allau que, de manera interessada, transmeten alguns partits populistes. “Europa és el boc ex­piatori perfecte”, va dir Renzi, en resposta a una pregunta sobre l’auge dels populismes, i va recordar que, malgrat les dificultats actuals, la construcció europea està asso­ciada a pau, llibertat i prosperitat, una cosa que no s’hauria d’oblidar mai. Per anar més enllà de les paraules, el primer ministre italià va anunciar que l’antic penal de l’illa de Santo Stefano –on va ser reclòs el socialista i futur president de la República Sandro Pertini– serà reconvertit en un campus universitari per a joves europeus.

La intervenció d’Hollande va posar molt èmfasi en la seguretat i la defensa. Segons el president francès –el país que ha pagat fins ara el preu més alt de l’escalada gihadista a Europa–, la UE “ha de garantir millor la seva pròpia defensa” i erigir – se en un “àmbit de protecció”. Hollande va elogiar les operacions humanitàries a la Mediterrània i va confirmar les intencions de crear una guàrdia costanera europea. El líder francès, igual com els seus interlocutors, va citar el compromís d’ampliar el programa Erasmus per als joves, ja que es considera una de les iniciatives més reeixides i estratègicament rellevants llançades per la Unió Europea.

Merkel va ser prudent encara que va saber subratllar els punts prioritaris per a Alemanya. També ella va recordar: “Hem de fer més per la nostra seguretat interna i externa”. Va admetre fins i tot que Berlín, per la força dels fets, ha canviat d’opinió i ara afavoreix una policia de fronteres comuna, sobre la base de l’actual agència Frontex.

Sobre la possibilitat de flexibilitzar el rigor fiscal per a països com Itàlia i permetre més oxigen per alimentar el creixement, Merkel va ser cauta, va constatar els “ avenços” fets per Roma per sanejar els seus comptes i procedir a reformes, encara que només va insinuar una tímida obertura a satisfer els desitjos de Roma i d’altres capitals en la mateixa situació.

L’activitat diplomàtica s’accelerarà d’aquí a la cimera de Bratislava. Hollande i Merkel es tornaran a veure, el 2 de setembre, a Suïssa. Al president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, se l’espera a París. I fins i tot a la perifèria les coses es mouen: el premier grec Alexis Tsipras ha convocat a Atenes, el 9 de setembre, als líders del sud d’Europa, inclòs Hollande. Ningú, ni els més petits i vulnerables, no vol quedar al marge del redisseny de l’estratègia per salvar la Unió Europea.