La polèmica per l’ús del burquini (banyador islàmic) a les platges franceses continua. El govern va defensar ahir els decrets aprovats per diversos municipis de la costa en què es prohibeix aquesta peça de bany que cobreix tot el cos de les dones (excepte cara, peus i mans), però, alhora, va fer una crida als alcaldes perquè intentin rebaixar la tensió entre les comunitats. Fins ara, tres localitats mediterrànies –Canes, Vilanòva Lobet (també a la Costa Blava) i Sisco (Còrsega)– han vetat el burquini i Le Touquet, a la costa atlàntica, estudia fer el mateix.

Els alcaldes, la majoria conservadors, al·leguen que l’ús d’aquesta mena de banyador viola les lleis franceses de defensa del laïcisme. El debat, a més, s’ha fet especialment sensible després de l’onada d’atemptats gihadistes que han sacsejat el país des del gener del 2015 . L’última a afegir – se a la discussió va ser ahir la ministra pels Drets de les Dones, Laurence Rossignol. La dirigent socialista va donar suport als decrets de prohibició, però els va deslligar del terrorisme i va advertir contra els intents de la dreta d’instrumentalitzar la polèmica. “El burquini no és una nova línia de banyadors o una nova fantasia. És més aviat la versió de platja del burca, ja que hi ha la mateixa lògica: cobrir, dissimular el cos de la dona per controlar – la més bé.” “Darrere d’això, hi ha una visió profundament arcaica del lloc de la dona a la societat i de les relacions amb els homes”, va dir Rossignol al diari Le Parisien.

França, que aplega la principal minoria musulmana d’Europa, estimada en uns 5 milions de persones, va introduir el 2010 una prohibició total de l’ús en públic del nicab –mocador que tapa tota la cara– i el burca. Per Rossignol, la polèmica té una dimensió política. “No és només cosa d’aquelles que porten el burquini; per mi, és el símbol d’un projecte polític hostil a la diversitat i a l’emancipació de les dones”, hi va afegir. El cap de setmana, la qüestió va derivar en disturbis entre famílies musulmanes i un joves corsos a Sisco, després que un turista fotografiés amb el mòbil dones que es banyaven en burquini. Els incidents van prendre tal virulència que l’alcalde va prohibir el banyador islàmic.

Pel batlle de Vilanòva Lobet, Lionnel Luca, del partit conservador Els Republicans, el burquini és una provocació ideològica. Luca va anar més enllà i va declarar també que es tracta d’un vestit antihigiènic i que complica els rescats al mar. També l’exministre Jean – Pierre Chevènement, possible candidat a dirigir la Fundació per l’Islam a França, va defensar els decrets anti – burquini per protegir l’ordre públic. Per contra, el Col·lectiu Contra la Islamofòbia a França (CCIF) va denunciar ahir els decrets de prohibició municipals al Consell d’Estat, el màxim tribunal administratiu francès, que haurà de fer pública una sentència durant els pròxims dies. Segons el portaveu del CCIF, Marwan Muhammad, les prohibicions restringeixen llibertats fonamentals i discriminen les dones musulmanes. “Aquest estiu estem sent testimonis d’una histèrica islamofòbia política que enfronta uns ciutadans amb els altres.”