La parella formada per Meritxell Cascan i David Estruc, amb la seva filla Mariona, ja han fet quatre viatges a Grècia, des del mes d’abril, per portar ajuda sanitària als refugiats. Sobretot, productes d’higiene i infermeria al camp d’Eko Station, vora la frontera amb Macedònia, fins que va ser desallotjat per les autoritats gregues. La Meritxell, infermera a urgències de l’hospital Clínic de Barcelona, explica que “companys d’urgències, tres infermeres i una doctora van venir amb mi i la meva filla. En David (infermer al SEM) ja era a Grècia i ens havia comentat que es necessitaven moltes mans, que hi havia molts infants malalts. La direcció d’urgències de l’hospital s’hi va implicar molt, també.” El darrer viatge l’han fet aquest mes de juliol i s’han trobat que els refugiats estan en camps vallats, aïllats i controlats per la policia, “situats en naus de polígons industrials desafectats.” L’accés dels voluntaris hi és restringit, permès només a grans ONG reconegudes, amb autoritzacions d’organismes estatals.

En David i la Meritxell, amb l’ajut d’un grup del Clínic, han creat l’associació Ajudem, Ayudamos, Help. Amb altres petites ONG catalanes, com ara Stop Mare Mortum, Bombers Voluntaris, Districte II i Eko Project volen tirar endavant un Catalan Team amb el suport de la direcció general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat. “Amb un suport institucional ens seria més fàcil poder treballar amb les autoritats de Grècia”, explica la parella tres dies després d’haver tornat del quart viatge.

“Ara les coses han canviat molt; al tercer dia d’haver arribat ens van fer fora del camp. Un cop vam instal·lar la clínica i vam dipositar tots els medicaments, ens van dir que no teníem les autoritzacions necessàries”, explica la Meritxell. Malgrat haver fet gestions a les ambaixades d’Espanya i Grècia, els papers de la seva associació estan en tràmit i pendents de la burocràcia grega. “Els voluntaris d’associacions petites molestem les ONG importants, que semblen més una empresa i un negoci que no pas entitats humanitàries. En una reunió, el representant d’una gran ONG va arribar a dir que no volia que les petites li robessin pacients.”

Als infermers catalans els preocupava, sobretot, “la gent que pateix malalties cròniques, com ara hipertensió, diabetis, epilèpsia… Al camp no tenen res per aquests tractaments, només tenen material de primera urgència, Ibuprofè i Paracetamol.” La Meritxell i en David recorrien les farmàcies de les ciutats dels voltants per comprar els medicaments per afeccions cròniques de tractament regular. “La nostra associació s’hi va gastar un dineral”, afirmen tots dos.

Quan els van prohibir l’entrada al camp, van llogar una casa amb piscina per oferir a la mainada refugiada la possibilitat de passar unes hores de lleure. “Era una casa molt gran al poble de Plagliari. Vàrem llogar també una furgoneta i cada dia l’omplíem d’infants, amb el permís dels pares, que estaven encantats que ens emportéssim els seus fills a passar el dia a fora”, explica en David. Els infants podien dutxar – se en bones condicions i passaven hores a la piscina amb la Mariona, de la seva mateixa edat. “Els fèiem també un bon dinar, menjaven gelats, passaven una jornada jugant i rient, sense preocupacions.” Alguns pares els acompanyaven. “Hi ha adults que estan tan desanimats que gairebé no surten de les tendes, les haimas. Sobretot les dones”, diu la Meritxell.

A cops era difícil aconseguir tractar amb les famílies. Calia vèncer reticències entre les diferents comunitats. “Aquest camp de Vasilika són antigues naus industrials, els primers quatre hangars són per als àrabs i els altres cinc són per als kurds. També hi ha la distinció entre els que són originaris de Síria i de l’Iraq, siguin àrabs o kurds.” Entre aquestes poblacions “hi ha conflictes, molts.” En David va haver de fer de mediador sovint “parlant amb uns i altres, ja que té aquest do de saber calmar les situacions tenses” aclareix la Meritxell.

D’aquest dies d’estiu a la piscina de Plagliari, la Mariona, filla d’en David i la Meritxell, ha fet una bona colla d’amics, àrabs i kurds.