La UE i Turquia estan jugant al gat i la rata amb el pacte sobre refugiats firmat al març. Tots dos l’utilitzen com a arma de negociació política i alhora, a les dues parts els interessa que continuï funcionant, però la corda s’està tibant cada vegada més i és Brussel·les –i Alemanya en particular– qui més ha de perdre si s’acaba trencant.

La possibilitat és cada vegada més real, fins al punt que el mateix president de la Comissió Europea, Jean – Claude Juncker, ho ha reconegut aquest cap de setmana en una entrevista al diari austríac Kurier: “L’èxit que ha tingut fins ara el pacte és fràgil”, va dir dissabte. I diumenge el ministre d’Afers Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu, va llançar novament l’amenaça en una conversa amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung: “Si no hi ha una liberalització de visats, ens veurem obligats a retirar – nos de l’acord”.

Ankara ha frenat el flux d’immigrants cap a les illes gregues perquè espera aquesta contrapartida a canvi i ha posat l’octubre com a data límit. Però Brussel·les no està disposada a oferir – l’hi de franc. A més de demanar que deixin d’arribar persones al seu territori, exigeix al president turc, Recep Tayyip Erdogan, que modifiqui la seva llei antiterrorista per adaptar – la als estàndards europeus, de tal manera que deixi d’empresonar els jutges i periodistes que li són incòmodes.

Més enllà de confiar la seva sort a la imprevisible Turquia, els països europeus s’han compromès a reforçar el paper de l’ Agència Europea de Control de Fronteres Exteriors ( Frontex). En aquest clima, les modifica­cions es van aprovar abans de l’estiu, com volia la Comissió Europea, però la seva capacitat d’actuació no estarà a punt per afrontar un possible repunt de la pressió migratòria en les properes setmanes. A causa de problemes administratius i logístics, caldrà esperar fins a tardor perquè comenci a operar amb normalitat i poder aprofitar, per tant, l’augment de les seves capacitats i noves competències que han recordat, en relació amb l’actual Frontex.

Els estats membres s’han compromès a crear un cos de 1.500 agents que puguin ser desplegats en tan sols deu dies a una frontera de la UE, si es produeix un repunt “desproporcionat” de les arribades migratòries. D’aquesta manera, es vol posar fi a la manca de mitjans que fins ara tenia la Frontex i que li va impedir afrontar amb eficàcia la crisi de refugiats l’any passat a Grècia i Itàlia.

L’agost de l’any passat, l’agència va fer una crida als governs europeus perquè li propor­cionessin 775 agents per reforçar l’ operació Posidó, a causa de la situació desbordant al mar Egeu. Es tractava de la sol·licitud més gran de la història i la resposta dels països no va estar a l’altura de les necessitats. Fins ara, cap no estava obligat a oferir ajuda i col·laborava en funció de la seva voluntat i possibilitats. ­Així doncs, a l’octubre, gairebé tres mesos després, la Frontex només va rebre una quarta part dels oficials que necessitava.

Tan sols uns mesos abans, després del naufragi de gairebé 1.000 persones davant les costes italianes a l’abril, els caps d’Estat i de Govern s’havien compromès a triplicar el pressupost i els mitjans de l’agència de control de fronteres. Va ser el reconeixement de la seva ineficàcia i l’error que va suposar la retirada de l’ operació Mare Nostrum, que Itàlia es va negar a continuar desplegant sense l’ajuda financera dels seus socis europeus.

Des de començament d’aquest 2016, un total de 3.116 persones han perdut la vida, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). L’any passat, el mar va portar més d’un milió de persones, i 3.771 van morir a les seves aigües, convertint – se el 2015 en l’any més mortal per al Mediterrani. Un terç dels que arriben són si­rians, i el 49% d’ells, dones i nens.

Tampoc ara, després de l’acord amb Turquia, els governs no estan satisfent les demandes. Dels 1.580 experts sol·licitats per treballar a Grècia, fins dissabte n’hi havia 854 de disponibles, segons les dades en mans de la Comissió Europea. Si bé és cert que des que va entrar en vigor el pacte amb Ankara s’ha reduït dràsticament el nombre d’immigrants que arriben a les illes gregues.

Encara que el nou cos de agents comú no serà plenament operatiu aquest estiu, tant ­Brussel·les com l’actual director de la Frontex, Fabrice Leggeri, ­confien que l’increment d’efectius contribueixi a evitar els ­errors que s’han comès fins ara a l’hora de gestionar la crisi de ­refugiats. Els estats membres ja no tindran tanta llibertat en el moment de decidir quants agents ofereixen. A cadascun d’aquests països els correspon una quota (a Espanya, 111), fins a arribar als 1.500 guàrdies.

A més de comptar amb aquest personal, l’agència té la capacitat de detectar quins són els punts més febles de les fronteres ­europees i obligar els governs a executar el pla que hagi preparat per protegir – los. No obstant això, per poder intervenir, els estats membres han de decidir per ­majoria qualificada si cal enviar una missió. I en cas que el país afectat no col·labori amb l’agència en l’execució del pla, la resta de socis europeus podran ­reintroduir els controls fronterers a la zona Schengen, sota la premissa que aquesta està en perill perquè no s’estan protegint les fronteres exteriors de la Unió Europea.