Què és el que pot portar a persones d’origen àrab, però nascudes a Europa, a cometre actes horrorosament violents i sanguinaris? Es tracta de joves que, tot i ser europeus de naixement, són víctimes de la segregació permesa pels governs. Han crescut en barriades on la majoria dels veïns no són de la procedència ètnica autòctona, com si ser alemany, francès o belga d’origen extracomunitari els convertís en un gos de carrer, no són ciutadans amb pedigrí. Les polítiques socials europees han oblidat la interculturalitat, l’educació social integradora o les dinàmiques socioculturals per a la cohesió ciutadana que aporti riquesa i convivència dins d’una societat plural. El simple fet de desplegar aquest tipus de polítiques, no permetre les discriminacions ètniques i evitar les segregacions en els centres escolars o als barris perifèrics de les ciutats, hauria evitat la violència estructural i cultural que estan patint aquests nois i noies que se senten exclosos, sense oportunitats i sense futur. Llavors, apareix la cultura d’Estat Islàmic, que els abraça i els diu que són importants, que la cultura occidental els maltracta només per ser qui són, que s’han d’unir a la lluita perquè seran peça clau en la salvació i en la conquesta que Daesh farà del món. De cop les seves vides tenen un objectiu i la mort té un sentit. La seva frustració es transforma en violència directa com a signe de revolta contra les estructures i s’agafen a la cultura mal interpretada dels seus avantpassats per legitimar els seus actes. Quina és la solució? Bombardejar les ciutats que Daesh ha ocupat? Obstinar – se a iniciar una guerra? Molt em temo que no serviria de res, així que potser fóra millor començar a aprendre dels nostres errors i que comencem a buscar solucions que impliquin respecte i tolerància en lloc de discriminació.