Ahir al migdia un cotxe de la Guàrdia Urbana circulava pel passeig Joan de Borbó de la Barceloneta. La patrulla d’agents ni es va immutar. A través del vidre del cotxe policial podien apreciar – hi l’existència d’un gran basar, un mercat ambulant il·legal on un miler de venedors s’escampaven al llarg de l’avinguda oferint tota mena de productes: braçalets, bosses de mà, samarretes del Barça, ulleres de sol, auriculars per escoltar música…

Aquest és el dia a dia de la Barceloneta, una de les pitjors postals de la ciutat. “El dia de la marmota”, tal com ho defineix el president de Barcelona Oberta, la unió dels eixos comercials turístics. Com a la pel·lícula que protagonitza Bill Murray, els veïns del barri viuen atrapats en el temps. Cada dia la mateixa situació. La part del passeig més pròxima a la marina de luxe està presa exclusivament per venedors ambulants. Encara que, a diferència de la pel·lícula, la situació sí que varia amb el pas del temps. A la Barceloneta cada vegada hi ha més manters.

Els venedors ja no són exclusivament senegalesos. Al nou gran basar de Barcelona també hi ha manters d’altres països que aprofiten la fantàstica ubicació del passeig Joan de Borbó per ofertar els seus productes falsificats amb una permissivitat total. Bosses de mà Louis Vuitton d’imitació, carteres falses Loewe, peluixos, mocadors, xancletes… Entre els nous manters hi ha un grup de joves amb estètica hippy que també s’han apuntat a la moda, i venen gorres amb la bandera de Jamaica, biquinis handmade i penjolls.

Durant el trajecte fins a la platja hi ha de tot. Una parella fa demostracions de malabars i també venen el material per a les seves acrobàcies. Es tracta d’aguantar un pal sense que caigui amb dues barres a cada mà. S’acosten a un mare amb dos nens demostrant la seva habilitat. “En vols un?”; “No, no, gràcies”, li respon.

El cotxe patrulla continua ­baixant pel passeig Joan de Borbó fins que arriba a la rotonda que hi ha just davant de l’accés a la platja, fa mitja volta i enfila passeig amunt. Els venedors es distribueixen des del principi fins al final. Fa uns mesos se situaven a banda i banda formant un passadís. Ara n’hi ha tants que s’hi formen dos passadissos.

Es pot escollir baixar per un i pujar per l’altre. O, en canvi, anar per la vorera del davant, on hi ha els comerços i restaurants que paguen impostos.

Aquesta va ser la màxima presència policial que es va poder apreciar ahir al migdia al gran basar. Un cotxe patrulla circulant. I prou. Als voltants del Museu de Història de Catalunya també hi havia una parella de mossos d’esquadra, en principi per dissuadir els manters d’ocupar aquell espai, però que a la pràctica van dedicar gran part del seu temps a indicar una vegada i una altra als turistes per on s’arriba a la platja.

Ni rastre encara del dispositiu policial que dijous passat l’Ajuntament va anunciar per frenar la presència massiva de manters. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, llavors va fer públic que el govern municipal no toleraria l’ocupació de l’espai públic per a la venda il·legal. Per això, els agents de la Guàrdia Urbana es desplegarien al llarg de tot el pas per evitar que s’hi instal·lessin els venedors. Saturar l’espai, en van dir. El missatge pretenia calmar els ànims dels comerciants, que amenacen de manifestar – se si no hi ha solucions imminents.

Els comerciants, restauradors i veïns aquesta setmana han decidit plantar – se. No ho suporten més. Un centenar d’entitats van signar un manifest en contra de la passivitat amb què l’Ajuntament afronta la crisi dels manters. Són associacions de tot tipus que tenen clar que la situació està descontrolada i el barri es degrada mentre el Consistori no troba la tecla.

Malgrat la pressió de les entitats i les promeses de l’Ajuntament, el primer dissabte de juliol no va ser diferent als altres. Barrets, ventalls, clauers amb la salamandra del Park Güell, pals de selfie, rellotges… I la platja de la Barceloneta, plena a vessar. Era difícil trobar un lloc on plantar – hi la tovallola, i fins i tot hi va haver parelles que es van haver de col·locar per separat davant la falta d’espai. Els venedors de mojitos serpentejaven els banyistes que prenien el sol, igual que les dones que oferien massatges, igual que un noi que venia tatuatges d’henna…

Al passeig fins i tot era difícil fer – se una foto amb la platja de fons i l’imponent hotel Vela sense que passés per davant un segway, un patinet elèctric, una bici – carretó amb gelats, amb fruita…