A falta que s’aclareixin tots els motius que van portar l’assassí a posar fi a la vida de la diputada laboralista proeuropea Jo Cox, aquest dijous passat, tot fa pensar que l’odi i la intolerància són en el fons de l’acció que ha commogut la Gran Bretanya. Si s’acaba de confirmar, a més, que l’assassí va fer proclames nacionalistes, com han assenyalat alguns testimonis, ens trobarem davant d’un crim de naturalesa política, un fet gairebé inèdit en la consolidada democràcia britànica. La víctima, Jo Cox, era una ferma lluitadora pels drets humans i socials, compromesa amb el seu país i estimada pels seus conciutadans. Una política de primer nivell que feia campanya a favor de mantenir el seu país dins la Unió Europea, creient fermament que així progressaria millor. Una dona que combatia també fermament els prejudicis contra la immigració que, promoguts per la dreta i l’extrema dreta, conformen la base en què molts ciutadans fonamenten la seva posició favorable a la sortida de la Unió Europea. I ho deixava ben clar en la seva última piulada a Twitter: “La immigració és una preocupació legítima, però en cap cas és una bona raó per deixar la UE.”

La Gran Bretanya és una democràcia forta i sabrà superar, com>ha fet altres vegades, aquest crim execrable, però s’hauria de començar a preguntar com actuar fermament i amb duresa contra aquells que, adduint posicions polítiques legítimes, atien la xenofòbia i l’odi contra aquells que no pensen igual que ells. Hem vist ja massa cops al llarg de la història europea –i la Gran Bretanya també en va ser testimoni i víctima– com l’extrema dreta no dubta mai a fer servir la violència per assolir el seu objectiu, que no és cap altre que posar fi a la llibertat i la democràcia.