La immigració és el gran tema d’aquest referèndum, o més ben dit, el control de la immigració, i és on els antieuropeus estan aconseguint més vots. Abans del 2004 no era un tema que preocupés els britànics, però després de l’entrada massiva de més de 700.000 ciutadans polonesos i de l’est d’Europa, va canviar la percepció. El Regne Unit va ser un dels tres països, amb Irlanda i Suècia, que van obrir les portes als ciutadans dels vuit països de l’est d’Europa que acabaven d’entrar a la UE. La situació se’ls en va anar de les mans fins al punt que el govern laborista d’aquella època no sabia quants immigrants hi havia al país. Aquella migració massiva va marcar els anys posteriors.

Quan va esclatar la crisis el 2008, el UKIP, la ultradreta britànica, va relacionar els problemes econòmics amb la immigració i va situar la immigració al centre de l’escena política. Liderat per Nigel Farage, l’any 2013 va obtenir el 25% dels vots en les eleccions locals i el 2015 el 13% dels vots en les generals, tot i que només va aconseguir un diputat (pel sistema electoral britànic). El UKIP s’estava quedant vots conservadors. “David Cameron va veure com el UKIP li treia vots i no va tenir més remei que convocar un referèndum, no s’imaginava que se li complicaria tant”, explica Victoria Honeyman, professora de política britànica de la Universitat de Leeds.

La campanya pel Brexit des del començament ha posat la immigració com a principal tema de la campanya “després de veure el bon resultat que va tenir per al UKIP”, diu Honeyman. Entre la propaganda, hi ha un vídeo que contraposa unes declaracions de Cameron en què diu que Turquia mai no entrarà a la UE i unes altres en què diu: “Junts hem de pavimentar la carretera d’Ankara a Brussel·les”, amb unes imatges de la descomunal baralla a cops de punys dels polítics al Parlament turc. Seguia dient: “Donarem 2.000 milions de lliures a Macedònia, Sèrbia, Albània, Montenegro i Turquia perquè s’integrin a la UE.” I concloïa: “Si vols salvar l’NHS [la sanitat pública britànica] vota Leave [la campanya per sortir de la UE].”

Alguns dels eslògans de Leave son: “78 milions de turcs esperen per entrar al Regne Unit” o “Turquia serà membre de la UE”. En una entrevista per a la BBC, el reputat periodista Andrew Marr va dir a Boris Johnson, exalcalde de Londres: “Aquesta declaració no és certa.” Johnson va respondre: “És la política del govern.” “Però això no és cert”, li va replicar el periodista. “Volen que Turquia sigui membre de la UE des del 1963”, va insistir Johnson amb un somriure als llavis.

Ningú no nega que la immigració és un problema important al país. El primer ministre és el primer a reconèixer – ho. Hi ha 1,73 milions de ciutadans comunitaris i 2,93 milions de la resta del món, segons l’Oficina Nacional d’Estadística. En un intent d’evitar que es repetís l’arribada massiva de ciutadans del 2004, durant set anys van restringir l’entrada de búlgars i romanesos. El 2014 van haver d’obrir les fronteres. El 2013 el govern de Cameron va posar en marxa una campanya contra la immigració il·legal empaperant furgonetes amb l’eslògan “Go home” (torneu al vostre país). L’estratègia dels últims anys ha estat fer sentir als immigrants que el Regne Unit és un lloc hostil. Les retallades en ajuts socials han estat considerables.

“Un dels problemes amb què s’està trobant Cameron en aquesta campanya és que, després de tots aquests anys deixant que la gent relacioni la immigració amb la UE, ara no pot culpar la UE de la immigració i tampoc no pot assumir – ho com si fos culpa del seu govern”, explica Honeyman. A mitja campanya es van publicar les xifres del 2015 : van arribar 330.000 immigrants al Regne Unit, 20.000 més que l’any anterior, dels quals la meitat eren de la UE. Els números demostraven que les polítiques de Cameron no havien funcionat. “Continuo creient que podem rebaixar la immigració dins d’Europa”, es va defensar Cameron, que creu que els acords a què va arribar amb Juncker al febrer seran suficients per controlar la immigració i guanyar el referèndum. Entre les mesures figuren la possibilitat de frenar durant set anys l’accés dels immigrants a ajuts socials, l’expulsió dels que no trobin feina en sis mesos o retallar els ajuts a nens que visquin a l’estranger.

Des de la campanya per sortir d’Europa, creuen que cal anar més enllà. Boris Johnson proposa un sistema de punts a l’estil australià (segons el nivell d’anglès, estudis i edat), mentre que Farage proposa limitar el nombre d’immigrants. “La mitjana de la immigració de la postguerra [de la II Guerra Mundial] era de 30.000 a 50.000 per any, i a mi em sembla un nivell raonable, res a veure amb els cents de milers que entren cada any sota el lideratge de Cameron”, afirma. El missatge del UKIP de “nosaltres primer” està arrelant en zones obreres i deprimides d’Anglaterra, on hi ha un sentiment que els immigrants els estan traient els llocs de treball i els ajuts socials. Passi el que passi el proper dia 23 de juny, les coses seran més complicades per als immigrants al Regne Unit.