Tothom que hagi fet un volt per les parades de records de les principals ciutats italianes s’haurà trobat, enmig de samarretes del Colosseu i tasses amb la cara del papa Francesc, objectes amb la cara de Benito Mussolini. A vegades, també la d’Adolf Hitler. N’hi ha per a tots els gustos: encenedors, ampolles de vi, davantals de cuina, clauers i fins i tot calçotets.

Els italians, amb més o menys angúnia, hi estan acostumats. Fa poc, però, una parella de turistes nord – americans, de religió jueva, van quedar esgarrifats quan, en una botiga de Rímini, els van oferir, com a record de les vacances, unes ampolles de vi amb la cara de Mussolini i Hitler. Creient que era il·legal, o que almenys hauria de ser – ho, van decidir denunciar – ho.

L’alcalde de la turística ciutat de l’Adriàtic, fent seva la queixa de la parella dels Estats Units, ha demanat que es presenti al Parlament una esmena a la llei que, en teoria, prohibeix l’apologia del feixisme. És l’anomenada llei Scelba, del 1952. Com passa amb moltes lleis, no concreta i, per tant, és interpretable. L’alcalde voldria que s’hi afegís una esmena que especifiqués l’evidència que “la venda d’objectes amb imatges del règim nazi o feixista suposa una exaltació d’aquests règims”. La proposta, però, no ha trobat el consens necessari, de moment.

Des de fora, mirada amb els ulls de qui prové d’un estat que va passar de la dictadura a la democràcia tapant – se el nas, amb una transició que no va tenir com a objectiu fer justícia, Itàlia ha despertat sovint enveja i admiració. A diferència de l’Estat espanyol, el règim dictatorial italià va ser vençut. Mussolini no va morir al llit, com Franco, sinó que va ser afusellat pels partisans i penjat a la plaça Loreto de Milà.

Els italians van derrotar el feixisme, sí, i la seva Constitució n’és una bona mostra: condemna i prohibeix, explícitament, la refundació del partit feixista. En realitat, però, aquesta Itàlia republicana, fundada sobre els principis de l’antifeixisme, no ha enterrat mai el monstre nero. De fet, continua ben viu.

Lluny queden els anys en què partits de totes les ideologies –des dels democratacristians fins als comunistes, passant pels demòcrates liberals– es van unir per redactar una Constitució que segellava la victòria partisana. La dreta italiana actual, conservadora i òrfena de formació liberal –espai que ara ocupa Matteo Renzi–, flirteja sovint amb el feixisme. Per Silvio Berlusconi, Mussolini “va fer coses bones”, i els seus aliats a mà dreta, Germans d’Itàlia i la xenòfoba Lliga Nord, directament se’n declaren hereus.

També el Moviment 5 Estrelles (M5E), amb una volguda ambigüitat ideològica que pretén pescar en tots els rius, acull alguns nostàlgics del Duce. Beppe Grillo ja va dir als joves de Casapound, autoproclamats “feixistes del tercer mil·lenni”, companys de viatge dels nazis grecs d’Alba Daurada, que, si volien, tenien cabuda dins del M5E.

Fa un mes, una regidora grillina de la ciutat siciliana de Ragusa va escriure al seu perfil de Facebook: “Érem feixistes, som orgullosament feixistes i sempre ho serem.” Fins i tot la néta de Mussolini és senadora del partit de Berlusconi i omnipresent en la majoria de els tertúlies televisives, en què elogia sense matisos el seu avi.

La facilitat amb què algú es pot definir com a feixista en un plató sense que ningú s’escandalitzi ha contribuït a banalitzar el feixisme. Existeixen fins i tot rutes gastronòmiques de restaurants nazifeixistes. Un dels més populars és a l’Úmbria: la Trattoria Fratelli d’Itàlia. Si hi aneu, sereu acollits per una desena d’inquietants maniquins vestits amb uniformes de les SS nazis amb subfusells d’època penjats al coll i menjareu envoltats de retrats del Führer i el Duce, d’armes i condecoracions militars. A les populars pàgines d’internet en què els clients escriuen opinions dels restaurants, no n’hi ha gairebé cap que s’escandalitzi per la sinistra decoració del restaurant Fratelli d’Italia. Al contrari: molts italians ho celebren com si fos folklore.

Tot Itàlia està farcida de monuments que elogien el feixisme. I no només de fa 80 anys. En fa tres, a Affile, província de Roma, l’alcalde va fer construir, amb diners públics, un mausoleu en honor de Rodolfo Graziani, el sanguinari general feixista famós per les atrocitats que va cometre contra la població d’Etiòpia i Líbia durant l’època colonial.

L’últim despropòsit prové d’un poble tan significatiu com Salò, seu de la República Social Italiana i lloc de pelegrinatge de nazifeixistes d’arreu. S’hi acaba d’inaugurar una mostra anomenada El culte al Duce, en què s’exposen i s’exposaran durant un any retrats i busts de Mussolini.

La comunitat jueva italiana s’ha indignat perquè el dia de la inauguració s’hi va interpretar, “a manera de provocació”, una peça musical amb un violí salvat d’Auschwitz, amb l’estrella de David i el número amb què els nazis marcaven els deportats imprès. L’ANPI, l’associació de partisans d’Itàlia, ha emès un comunicat de condemna contra la mostra de Salò en què sintetitza així la situació: “La guerra es va acabar; el feixisme, no.”