La d’ahir era una segona volta en unes presidencials molt polaritzades,>ja que els sondejos assenyalaven Hofer com a favorit, fet que col·locaria un ultradretà com a cap d’estat per primer cop en un país de l’Europa occidental. Van der Bellen, un tranquil economista de
72 anys, era l’encarregat d’evitar l’ascens al poder d’aquest ambiciós i dinàmic Hofer, de 45 anys, propulsat cap a la presidència amb el lema Àustria, primer per als austríacs.

Hofer ha deixat clar en la campanya que pensa donar al seu càrrec una funció que anirà més enllà del mer paper representatiu que tradicionalment ha tingut la presidència d’Àustria, país on les funcions executives corresponen al canceller. El seu cavall de batalla ha estat el rebuig als refugiats, que, pel seu partit, és essencialment per motius econòmics. I ha vinculat l’arribada dels demandants d’asil amb l’augment de la criminalitat. En realitat, Hofer ha fet equilibris per no caure en una islamofòbia oberta, sense estar – se d’al·ludir al problema que representa, segons ell, l’arribada de refugiats procedents “d’altres cultures i religions” per a la societat austríaca. De tota manera, se’l considera un moderat si se’l compara amb el discurs xenòfob de l’ala més radical de l’FPÖ.

La segona volta de les presidencials austríaques celebrada ahir va ser atípica, ja que per primera vegada en la història d’aquest país centreeuropeu no hi havia cap dels dos partits tradicionals en la lluita per la plaça de cap d’estat. Ni els conservadors de l’ÖVP ni els socialdemòcrates de l’SPÖ van poder passar a la segona volta. D’aquesta manera, Àustria esdevé el mirall de la situació política que es viu a bona part d’Europa: erosió de les formacions tradicionals i del bipartidisme establert, d’una banda, i empenta dels extremistes, especialment des de l’òptica ultradretana, per l’altra.

Que un independent, proper a l’ecologisme, fos el contracandidat al populisme de l’FPÖ, i ho fos sense una plataforma política clara, il·lustra també els canvis en l’organigrama polític que viu el nucli dur de la Unió Europea.

La ultradreta austríaca experimenta una revifalla semblant a la del Front National francès com no recordava aquest partit austríac des de temps del carismàtic Jörg Haider. El partit xenòfob s’ha refet de les sotragades internes, dels intents aleshores del conjunt de la Unió Europea per aïllar – lo i de la crisi de lideratge en què va quedar des de la mort de Haider, l’any 2008, quan conduïa de matinada, alcoholitzat, i doblant la velocitat permesa.