“Estem en contra de qualsevol discriminació i qualsevol mostra de nazisme o feixisme”, afirma la regidora de Drets Civils de Sabadell, Míriam Ferràndiz. Reconeix que els darrers incidents relacionats amb persones d’ideologia d’extrema dreta han servit com a toc d’atenció tant a l’Ajuntament com a la ciutat per no abaixar la guàrdia. En concret, en les darreres setmanes han aparegut pintades i adhesius feixistes en diversos punts de la ciutat, i hi ha hagut dues concentracions d’un grup de setanta persones d’estètica neonazi davant del centre social ocupat L’Obrera amb moments de molta tensió i un episodi de coaccions a uns joves de les Joventuts d’Esquerra Republicana quan feien un mural antifeixista, així com una manifestació de rebuig a tots els incidents, que va aplegar més de 3.000 persones, convocada per la Plataforma Antifeixista de Sabadell, recuperada recentment. A la capital vallesana, no volen que aquest rebrot vagi a més i, com explica Ferràndiz, cal tenir “un discurs unificat de ciutat per anar tots a l’una contra el feixisme i el racisme”, i a la vegada reforçar les eines que ja existeixen i crear – ne de noves per fer – hi front. En la memòria de molts sabadellencs és molt present>la situació que es va viure
a la ciutat vallesana a finals dels noranta i durant els primers anys del segle XXI, quan es van produir moments de molta tensió>i múltiples agressions.
En aquest context va néixer, primer, la Plataforma Antifeixista de Sabadell (PAS), que en els darrers mesos ha revifat, com explica Pablo Moliner, antic membre de la PAS, per “donar una resposta al carrer i per donar suport>a les víctimes”, i després, l’any 2004, la Comissió
de la Convivència –tutelada per l’Ajuntament, que actualment continua treballant i que ara està formada pels tres cossos policials presents a Sabadell, tots els grups amb representació a l’Ajuntament, el Col·legi d’Advocats i diverses entitats–, que va establir un protocol d’actuació i d’acompanyament a les víctimes.

No hi ha una explicació única i clara sobre el perquè del rebrot del nombre d’incidents a la capital vallesana. El que les fonts consultades tenen clar és que cal mirar a Europa, on creix el discurs de l’extrema dreta i les veus contràries als refugiats, a més d’altres factors com la crisi econòmica, que podrien haver donat ales a una certa reestructuració del col·lectiu. I, en el cas de Sabadell, s’ha de tenir en compte la importància dels moviments anticapitalistes consolidats. No és, però, un fenomen aïllat ni únic de la capital vallesana. En les darreres setmanes, hi ha hagut altres incidents a la comarca, en concret a la Universitat Autònoma i a Castellar del Vallès, que han tingut una ràpida resposta de rebuig. En el cas de l’Autònoma, s’ha creat una plataforma antifeixista. A Castellar, l’Ajuntament i Cal Gorina –un dels llocs on van aparèixer pintades feixistes– van condemnar els fets ràpidament.