El govern ha demanat la derogació del decret que regula l’accés a la nacionalitat espanyola per obtenir la residència en considerar que discrimina per raons econòmiques i d’origen i no té en compte els certificats del Servei de Primera Acollida a Catalunya, els estudis, ni les llengües oficials que no siguin el castellà. La demanda es va fer el 13 d’abril passat en la Taula de Ciutadania i Immigració (TCI), l’òrgan de consulta i participació que reuneix els actors implicats en la gestió de la immigració a Catalunya, presidit per la consellera de Treball, Afers Socials i Famíles, Dolors Bassa.

Els integrants de la TCI denuncien que el preu de la tramitació dels expedients pot oscil·lar entre 185 i 309 euros en funció del país d’origen de la persona sol·licitant i que, en el cas de la realització de cursos de preparació per a la prova de castellà, la xifra pot superar els 400 euros. La TCI critica que es deixi de banda la xarxa pública i que tant el disseny com l’administració de les proves de castellà i de coneixements constitucionals i socioculturals es faci mitjançant convenis amb centres privats i únicament a través de l’Instituto Cervantes. El sistema –denuncien– tampoc dóna opcions a les persones amb discapacitat intel·lectual, a les que tenen poc o cap domini digital ni a les que tenen limitacions d’accés a internet.

L’òrgan català contraposa aquestes limitacions a la llei del servei de primera acollida del 2010 per a persones immigrades i retornades, que ofereix formació gratuïta, fomenta l’autonomia personal, inclou les persones vulnerables i reconeix el bagatge dels nouvinguts.