Propostes educatives integrals, educadors especialitzats i recursos coordinats i molt àgils és la resposta que reclamen, davant l’evident presència de joves –alguns menors– que viuen al carrer i tenen addicció a la cola, dues de les entitats de Ciutat Vella amb experiència en acompanyament d’infants i joves. La directora del Casal dels Infants, Rosa Balaguer, és molt contundent: “El problema no pot ser que els menors no vulguin entrar en cap projecte. El problema és que tenim al davant una qüestió que com a societat no sabem resoldre.” “Els tenim aquí, a pocs metres del nostre centre. Cal una resposta ràpida i hem obert una reflexió interna sobre, si cal, com podem actuar”, explica la cap de programes de la Fundació Comtal, Maria Serra.

Les dues entitats treballen en processos de formació i integració laboral per a joves. El Casal, als anys noranta, coincidint amb l’arribada a Barcelona de molts menors immigrants no acompanyats (Meina), van obrir programes per atendre’ls, però els van tancar quan ho va assumir la direcció general d’Atenció a la Infància (DGAIA). Balaguer considera que, si hi torna a haver menors al carrer, vol dir que el sistema falla: “Si els adolescents no aconsegueixen establir un vincle amb l’educador o un referent adult, és que la proposta falla. La societat no els dóna una resposta real i honesta de futur.” La directora del Casal ho equipara als sense sostre en el sentit que “no es pot dir que un adult dorm al carrer perquè vol, i tampoc en el cas dels menors”.

El Casal atén ara una trentena de joves, la gran majoria extutelats, donant – los allotjament, assessorament legal i formació laboral. “El noi o noia sense referent és molt feble –reitera Balaguer– i els acompanyem fins que aconsegueixen l’emancipació.” I hi afegeix que només amb propostes integrals se’ls motiva.