Un humorista amb fama de provocador, Jan Böhmermann, va desfermar ahir una crisi en la gran coalició d’Angela Merkel, entre l’espasa del que reclama el seu gran aliat en la crisi dels refugiats, Turquia, i la paret del dret a la llibertat d’expressió.

Böhmermann havia tibat la corda en recitar un poema deliberadament injuriós contra el president Recep Tayyip Erdogan –entre altres coses, incloïa el terme follacabres– davant les càmeres de la televisió pública.

Erdogan, que uns dies abans havia protestat formalment per una altra paròdia televisiva però de caràcter més innocent, va presentar una demanda contra Böhmermann, que obligava Merkel a abandonar la neutralitat.

La cancellera es va prendre uns quants dies abans de respondre. Finalment, ahir va comparèixer davant els mitjans per embolicar – se en una llarga explicació, dins el seu estil de repartir – ne una de freda i una de calenta, però que contenia una frase clau: sí, el seu govern donarà curs a la demanda d’Erdogan.

Ha estat una decisió no compartida per la resta de la coalició, va dir. La llibertat d’expressió és un dret fonamental en tota democràcia, com ho és la independència entre el poder polític i el judicial, hi va afegir. I, a més, l’article del Codi Penal a què es remet la demanda d’Erdogan –el 103– és anacrònic, va admetre.

Tot i això, Merkel es va decidir per aplicar aquest desfasat article, que tipifica com a delicte la injúria a caps d’estat estrangers, amb penes de presó. En la mateixa intervenció, va constatar els lligams d’amistat que uneixen Alemanya i Turquia –país d’origen de la més gran comunitat d’immigrants del país, va recordar– i es va comprometre a impulsar un projecte de llei per abolir l’article.

Totes les explicacions no van salvar aquest cop la cancellera. Una hora després, dos dels seus ministres socialdemòcrates, el d’Afers Estrangers i el de Justícia, Frank – Walter Steinmeier i Heiko Maas respectivament, van comparèixer pel seu compte per explicar que Merkel havia fet ús del seu vot qualitatiu per imposar una decisió que ells havien rebutjat. “En igualtat de vots, la decisió la va adoptar la cancellera”, va dir Steinmeier. És una decisió equivocada, hi va afegir Maas, i va qualificar de “no conforme als temps actuals” l’article que penalitza “l’insult majestàtic” i que estableix que una demanda així necessita el consentiment del govern.