Alemanya ha fet un salt qualitatiu en la política de refugiats. La coalició governamental de democristians i socialdemòcrates que presideix Angela Merkel, va acordar un paquet de mesures sobre integració de sol·licitants d’asil, que inclou tant drets com deures, i que es convertirà en la primera llei alemanya d’integració. “Aquesta llei marca una primera vegada en la història de la República Federal d’Alemanya”, va dir la cancellera democristiana en roda de premsa a Berlín.

Merkel va parlar envoltada pels socis de coalició, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, vicecanceller i ministre d’Economia, i el socialcristià Horst Seehofer, president de Baviera, aquest últim el més crític amb la política d’acollida de Merkel. Alemanya va rebre el 2015 més d’un milió de sol·licitants d’asil –la majoria des de Síria, Iraq i Afganistan–, la qual cosa ha col·locat la cancellera sota forta pressió d’una part de la ciutadania, i també dins de les seves pròpies files, en particular els socis bavaresos.

L’acord va veure la llum després de set hores de negociacions a la cancelleria la nit de dimecres a dijous i, segons va argumentar el socialdemòcrata Gabriel, és “un pas històric” que aborda “un canvi profund a la societat”. El contingut serà analitzat el proper dia 22 pels presidents dels 16 lands, i el Govern debatrà el projecte de llei definitiu el 24 de maig, després de la qual cosa serà enviat al Parlament. La robusta potència en escons de la coalició governamental indica que la nova llei serà aprovada sense grans dificultats.

El text, de sis pàgines, perse­gueix facilitar la inserció dels refugiats i alhora sancionar els qui no cooperin en l’esforç.

No costa de veure en aquest plantejament un doble objectiu: acollir i alhora disciplinar els peticionaris d’asil, però també tranquil·litzar l’opinió pública alemanya, quan un falta any i mig per les eleccions generals, en les quals Merkel previsiblement buscarà la reelecció.

Segons el text, els demandants d’asil seran repartits de manera proporcional pel territori alemany, per evitar que la majoria s’instal·li en grans ciutats, o en barris concrets, i es generin guetos. Això vol dir que les autoritats assignaran els llocs de residència. “Les infrac­cions relacionades amb aquesta assignació de residència tindran conseqüències per a les persones implicades”, avisa el document. Amb tot, es preveu autoritzar a mudar – se a una altra ciutat els que hi trobin una feina.

L’obligatorietat de residència busca evitar que sorgeixin “zones socialment conflictives”, diu el text. Gabriel va agregar que la distribució geogràfica evitarà temors sobre seguretat entre els alemanys , i els dissuadirà de tancar – se al tracte amb els refugiats. Segons Merkel, la nova llei inclou “una oferta per a cadascun, però també deures per tots els que arriben”.

Del document es desprèn la idea que la feina dels refugiats és considerada rellevant no només per a la integració sinó també per a la calma social. La cancellera va alertar que si a aquestes persones no se’ls ofereix una ocupació, en any o any i mig “es produiran danys irreparables” que no va especificar.

Fins ara, els sol·licitants d’asil podien accedir a una feina si per al lloc no hi havia cap candidat alemany o de la UE; la futura llei preveu eliminar aquesta restricció per un període de tres anys. També està previst crear amb fons públics 100.000 “oportunitats de feina” per introduir els peticionaris d’asil al mercat laboral i oferir – los una activitat mentre se’n processa la sol·licitud. D’aquesta borsa de treball –llocs en tot cas amb salaris baixos– quedarien exclosos els migrants de països que Alemanya considera segurs, com els països balcànics.

“El mercat laboral i l’idioma són part essencial de la integració, però també és important que als qui no acceptin aquestes mesures se’ls retallin les prestacions”, va dir Seehofer. Així, l’acord preveu penalitzar a qui no s’esforci per integrar – se, sobretot en l’aprenentatge de l’idioma alemany. “L’adquisició de la llengua és també necessària per una estada provisional”, adverteix el document.

Els cursos d’integració seran de llengua alemanya i lleis i cultura alemanyes bàsiques. Els sol·licitants tindran permís de residència per a tota la durada de l’aprenentatge. “A qui interrompi la formació se li retirarà el permís de residència i, per tant, el dret a estar – se a Alemanya”, va avisar Merkel. Els cursos seran també ofertats a migrants amb poques possibilitats d’obtenir asil, per si els són útils quan tornin als seus països.

El caràcter històric de la futura llei va ser subratllat amb apel·lacions al passat recent. “Cinquanta anys després de l’inici de la immigració, Alemanya tindrà ara una llei d’integració”, va aplaudir a Twitter Thomas Oppermann, president del grup parlamentari socialde­mòcrata. Oppermann evocava els ­Gastarbeiter (“treballadors convidats”), és a dir, els immigrants que als anys seixanta van contribuir al miracle econòmic alemany. La majoria eren turcs –encara que també espanyols, italians, portuguesos i iugoslaus–, i llavors no es va plan­tejar cap política integradora.

Però l’acord ha despertat algunes crítiques, de camps ideològics oposats. L’organització Pro Asyl la considera una llei de “desintegració”, i va criticar l’obligació de residència a la localitat assignada per les autoritats. Mentrestant, la dreta populista d’Alternativa per Alemanya (AfD) va titllar el text de “forma pèrfida de dúmping social”.

Amb aquest paquet, la coalició en va acordar un altre sobre lluita contra el terrorisme: la policia federal podrà infiltrar – se en cercles sospitosos per desmuntar atemptats, fins i tot sense acusació de delicte, i els serveis secrets intercanviaran més dades amb els homòlegs estrangers.