He tingut a les mans una fotografia en la qual apareixien nens i nenes fent cua al camp de refugiats d’Idomeni, a prop de la frontera entre Grècia i Macedònia. Són criatures que estan a punt de rebre classes d’una sèrie de mestres provinents de Síria que també es troben al mateix camp.

Iniciatives com aquesta ens han d’alegrar. Malgrat la dura realitat, ens mostren que al món encara hi ha bones persones que, en aquests moments tan difícils, donen servei a aquells que tant ho necessiten. Els milers i milers de refugiats que arriben a Europa es troben amb la política vergonyosa de pany i forrellat que molts països europeus duen a terme i que la mateixa institució europea ha assumit com a pròpia. La institució europea és incapaç d’organitzar una política d’acollida justa i sensible. L’Europa solidària i model d’integració s’esmicola a les platges de Lesbos i al camp d’Idomeni. Amb aquesta iniciativa, un alè d’esperança i dignitat retorna a l’atmosfera del Vell Continent. Gràcies, i que en prenguin nota aquests polítics europeus tan enfeinats.