Proclames islamòfobes, consignes que vinculen immigració i terrorisme, defensa de la tortura impune, bombardejos indiscriminats… Els atemptats de Brussel·les han irromput a la campanya electoral dels Estats Units i els candidats republicans han rivalitzat en una antologia de propostes d’allò més agressives i estremidores en un intent d’excitar les més baixes passions de l’electorat conservador.

Tant és així que el Govern d’Obama s’ha afanyat a contrarestar la campanya conservadora presumint d’haver matat els principals líders d’ Estat Islàmic. Per la seva part, l’aspirant demòcrata, Hillary Clinton, immediatament després dels successos de Brussel·les, va convocar una conferència per exposar la seva estratègia antiterrorista, però sobretot per fer – se valer com a ex – secretària d’Estat i desautoritzar els seus rivals republicans i exigir – los serietat i responsabilitat.

No en va el terrorisme s’ha convertit en la principal causa de preocupació dels nord – americans, segons un sondeig del Pew Research Center. L’amenaça terrorista preocupa el 75% dels nord – americans. I una tesi bastant estesa entre un gremi d’analistes polítics, que als Estats Units es denominen “pronosticadors electorals”, assegura que un atemptat en vigílies de les eleccions alteraria totes les previsions i afavoriria els candidats que defensen les posicions verbalment més agressives.

El debat incideix també en ambients liberals. Bill Maher, una estrella de la cadena HBO, absolutament identificat amb posicions esquerranes i donant reconegut dels candidats demòcrates més liberals, s’ha significat advertint els candidats demòcrates que “si el poble dels Estats Units ha d’elegir entre la demagògia de Donald Trump i un partit que no s’atreveix a pronunciar les paraules terrorisme islàmic, crec que els demòcrates perdran, sobretot si hi ha un altre atac”. És un enfocament que probablement els candidats republicans tenen molt present.

“Hem de capacitar la policia per patrullar els barris musulmans abans que es radicalitzin”, va declarar tot just coneixe’s els atemptats de Brussel·les Ted Cruz, senador ultraconservador de Texas que s’està convertint en l’aspirant favorit d’una part de l’ establishment republicà per impedir la nominació de Donald Trump. Cruz no només va convertir en sospitosos de terrorisme els prop de vuit milions de ciutadans dels Estats Units que practiquen la religió mahometana. Va estendre les sospites als refugiats de Síria, l’Iraq o l’ Afganistan. “Hem d’ aturar immediatament el flux de refugiats procedents de països amb una presència significativa d’ Al – Qaida o de l’ Estat Islàmic”, va dir. I per resoldre el problema del terrorisme, Ted Cruz promet que si arriba a president derrotarà l’ EI, però pensa fer – ho amb els mateixos mètodes que va utilitzar la legió Còndor en els bombardejos de Barcelona, Granollers i Gernika durant la Guerra Civil espanyola. Cruz proposa el que es denomina un bombardeig en catifa, a Síria i l’Iraq, és a dir, un bombardeig indiscriminat que no distingirà els terroristes de la població civil, condemnada per endavant a convertir – se en dany col·lateral.

Donald Trump no és tan radical en el fons, però és més brut en les formes, i busca la complicitat de l’elector en plena commoció. Immediatament després dels atemptats de Brussel·les va reafirmar – se sobre els seus plantejaments islamòfobs i va sostenir que si s’hagués torturat a temps Salah Abdeslam, el terrorista implicat en els atemptats de París, els atacs de Brussel·les es podrien haver evitat.

“Probablement ell sabia que aquests atacs es produirien i el waterboarding potser hauria donat resultats”, va dir en relació amb la tortura que consisteix a ofegar sota l’aigua el detingut fins que es decideix a confessar. “Hem d’obtenir la informació d’aquestes persones i hem de ser intel·ligents i durs i no febles”, va afegir.

A més d’això, Trump va insistir en la seva idea que el terrorisme és conseqüència de la permeabilitat de les fronteres i va arribar a plantejar la possibilitat de tancar les fronteres dels Estats Units. “Mira Brussel·les, mira París… Bèlgica era un dels països més segurs del món, però ara és un desastre, un lloc perillós per viure per la immigració descontrolada; hauríem de tancar les nostres fronteres fins que sapiguem el que està passant perquè estem acceptant persones sense documentació veritable, que no sabem d’on vénen ni el que són”.

Trump ja va plantejar després dels atemptats de París prohibir l’entrada de musulmans als EUA. I respecte a la guerra de Síria, no concreta gaire –per no ensenyar les seves cartes a l’enemic, diu– però adverteix que “no descarta res”. “Ni la bomba nuclear?”, li va preguntar un pe­riodista de la Fox. “Res”, va respondre.

L’únic candidat republicà que no va voler participar en l’antologia bel·ligerant va ser John Kasich, el governador d’Ohio, que va apostar per la unitat davant el terrorisme i per “redoblar els esforços amb els nostres aliats per identificar l’arrel del problema i destruir els autors dels actes de maldat”. La posició moderada de Kasich no té, de moment, gaires partidaris. Només ha guanyat les primàries del seu estat i a la resta ha quedat gairebé sempre en tercera o quarta posició.

La proposta de Clinton, que difereix en alguns aspectes de l’estratègia del president Obama, planteja la creació d’una zona de seguretat i exclusió aèria a Síria que pugui allotjar els refugiats i frenar l’èxode, reforçar la coalició amb els aliats àrabs i europeus, intensificar els bombardejos selectius i establir acords amb les companyies tecnològiques per combatre l’ús d’internet per al reclutament de terroristes.

La rèplica a Cruz i Trump que va formular Clinton podria dir – se que va deixar en ridícul els seus rivals. “Les consignes no són estratègia i la retòrica inflamatòria és contraproduent”, va dir. Respecte a Trump, li va preguntar “com d’alt hauria de ser el mur que pretén construir per impedir les connexions (de les cèl·lules terroristes) a través d’internet”. La idea de Ted Cruz de sotmetre a vigilància específica els barris musulmans Clinton la considera “incorrecta i perillosa”, ja que porta implícita “la concepció racial dels barris i el tractament dels musulmans dels Estats Units com a criminals”.

En aquest punt, va parlar encara més clarament Bill Bratton, portaveu de la policia de Nova York. “M’agradaria recordar al senador que viu als Estats Units d’Amèrica i que tenim més de 900 policies musulmans a la ciutat… Abans de denigrar una comunitat hauria de fer una ullada al seu voltant”.

Els líders islàmics també van criticar els candidats republicans. “Envien un missatge d’a­larma als musulmans dels Estats Units, que cada vegada temen més pel seu futur en aquest país”, va declarar Nihad Awad, director del Council on American – Islamic Relations.