El malestar bategava en les enquestes, i les urnes no van fer sinó confirmar – ho. L’ascens en les eleccions regionals parcials de diumenge passat del partit populista de dretes Alternativa per a Alemanya (AfD), de furibund discurs contra refugiats i immigrants, ha disparat les alarmes en aquest país, que per la seva història de nazisme, sempre ha considerat inquietant l’aparició de partits ubicats a la dreta de la CDU, la formació democristiana que presideix la cancellera, Angela ­Merkel.

L’AfD ja tenia representació a cinc parlaments regionals, però diumenge passat va ser a més la segona força més votada al land de Saxònia – Anhalt, amb el 24,2% de suport, i la tercera als altres dos lands que celebraven comicis, Baden – Württemberg i Renània – Palatinat.

Aquesta setmana, a Magdeburg, capital de Saxònia – Anhalt, on l’èxit de l’AfD ha estat més espectacular, encara quedaven cartells electorals als fanals i pals de la via pública. Però sorprèn que amb prou feines aconseguim trobar – ne algun de l’AfD. El seu lema en aquesta campanya ha estat un sonor Es ( Ja n’hi ha prou), que han fet seu gairebé la quarta part dels electors d’aquest estat federat de l’antiga RDA comunista, poc poblat (2,2 milions d’habitants) i poc adinerat (la taxa d’atur al febrer va ser del 10,8%, superior a la mitjana alemanya).

“L’AfD diu coses que els altres no s’atreveixen a dir, parla dels veritables problemes que té la gent”, defensa Christian Engelbrecht, venedor d’una parada d’embotits i pollastres de l’ Alter Markt (antic mercat), al cor de Magdeburg. L’ Alter Markt és una plaça tranquil·la i petita, presidida per l’ajuntament vell, i per una estàtua eqüestre daurada –és una rèplica, l’original és al museu– de l’emperador Otó I el Gran, que al segle X va donar glòria i renom a la ciutat.

A aquesta hora del migdia hi ha poc moviment, els vianants degusten salsitxes drets, i ben pocs tenen ganes de comentar els resultats electorals. La CDU de Merkel va guanyar les eleccions amb el 29,8% dels vots, però la fragmentació provocada per la irrupció de l’AfD impedeix al patriarca democristià, Reiner Haseloff, repetir coalició de govern amb els socialdemòcrates de l’SPD.

En comptes d’aquesta coalició negre – vermella –als alemanys els agrada acolorir les seves coalicions: negre per als conservadors, vermell per als socialdemòcrates i també per a L’Esquerra–, Haseloff intenta ara teixir el que en argot polític s’anomena Kenia, pels colors de la bandera de Kènia: negre de la CDU, vermell de l’SPD, i verd dels Verds. Amb l’AfD no hi vol pactar ningú. Una vinyeta d’humor del diari local, el Magdeburger Volksstimme, mostrava dijous un ciutadà al·lèrgic als refugiats que s’indigna quan entreveu una coalició batejada amb el nom d’un país africà.

Alternativa per a Alemanya (AfD) –fundada el febrer del 2013 com a partit euroescèptic per un economista refractari a l’euro, que acabaria marxant– va obrir seu aquí l’abril d’aquell mateix any. El líder regional, André ­Poggenburg, de 41 anys, no ho era en aquell moment, però va anar escalant posicions gràcies a l’ala dura, partidària de deixar de perdre el temps parlant malament de Grècia i de la moneda única, per explotar “el regal” –així ho va qualificar el desembre un altre dirigent del partit, Alexander Gauland– dels gairebé 1,1 milions de refugiats inscrits a Alemanya el 2015. El programa nacional del partit reclama “restringir el dret d’asil, ja que tota altra cosa destrueix la convivència pacífica dels pobles i el desenvolupament ordenat i controlable dels estats sobirans”.

A Saxònia – Anhalt, l’AfD només té 300 militants –en el conjunt d’ Alemanya, són uns 20.000–, i tot i això ha aconseguit molts vots. La participació diumenge va ser alta: el 61,1%, un 9,9% més que en els comicis del 2011 (les legislatures dels estats federats són de cinc anys), i també va pujar als altres dos lands que votaven.

“L’AfD ha mobilitzat molts abstencionistes, però només aquest aspecte no explica els seus elevats resultats –argumenta Hendrik Träger, politòleg de la Universitat Otto – von – Guericke de Magdeburg–. El partit ha atret aquestcop molts votants d’altres formacions, sobretot de la CDU, però també de L’Esquerra i de l’SPD; això apunta a una insatisfacció dels votants amb els altres partits, que probablement han optat per l’AfD com a forma de protesta.”

La jove universitat on ensenya Träger, fundada el 1993, porta el nom del fill més il·lustre de la ciutat, el físic Otto von Guericke, que al segle XVII va dur a terme el cèlebre experiment dels hemisferis de . Va agafar dos hemisferis de coure, els va encaixar, va fer el buit a l’interior de l’esfera resultant, i va posar dos tirs de vuit cavalls cadascun per intentar separar – los; impossible vèncer la pressió atmosfèrica. A Magdeburg es respira un gran orgull pel personatge; es veuen al·lusions als seus hemisferis per tot arreu.

Però això és història de la ciència, i som en un present de política. L’empipament sobre el qual cavalca el populisme de dretes de l’AfD presenta a Saxònia – Anhalt alguns trets específics: una cultura política menys assentada i de menys fidelitat a partits concrets després de més de 40 anys de règim comunista –tret compartit amb altres lands orientals, com Saxònia o Turíngia – , i una societat més homogènia i poc habituada a tractar amb estrangers. “Algunes franges de població tenen por d’entrar en una relació de competència amb els refugiats pels llocs de treball i per l’habitatge assequible; aquí hi entren en joc les percepcions subjectives”, apunta el politòleg Träger.

El més destacat de Saxònia – Anhalt és que, en realitat, no ha rebut un nombre de refugiats particularment alt. Els sol·licitants d’asil es distribueixen cada any entre els lands segons una quota calculada sobre els seus ingressos fiscals i la seva població; el 2015, Saxònia – Anhalt va figurar en l’antepenúltim lloc dels 16 estats federats en aquesta quota. Així, l’any passat va tenir 41.000 sol·licitants d’asil, però només 28.000 es van quedar al land després de la redistribució. A Magdeburg hi ha uns 2.750 refu­giats sobre una població total de 232.000 habitants. “Es tracta més de la situació percebuda que no pas de la situació real –reitera Hendrik Träger–. En algunes zones la proporció de persones d’origen immigrant era tan insignificant abans, que ara fins i tot petits grups de refugiats allotjats en algunes localitats han despertat preocupació pels canvis que puguin portar”.

D’aquestes pors ha begut l’AfD. Correus electrònics d’aquesta corresponsal sol·licitant una trobada amb els líders locals a Magdeburg no han obtingut cap resposta. Tampoc no és estrany: l’AfD es porta fatal amb els periodistes, tant alemanys com estrangers, a qui acusen de presentar el partit sota un prisma negatiu. Els seus dirigents fins i tot van rescatar expressions com Lügenpresse (premsa mentidera), de nefast record perquè la utilitzaven els nazis, i que per això ara substitueixen per Pinocchio – Presse. L’AfD prefereix les rodes de premsa encapçalades per la copresidenta del partit, Frauke Petry, erigida en el rostre icònic de la formació.

La nit de diumenge a dilluns, André Poggenburg va qualificar la victòria d’“històrica i aclaparadora”. Alternativa per a Alemanya ja mira amb fruïció les eleccions generals de setembre del 2017, pensant a entrar al Bundestag.