El comitè d’acollida de les persones refugiades fa mesos que treballa per tenir – ho tot a punt en el moment que arribin persones a Catalunya en el pla de reubicació de la Unió Europea (UE), però, mentre arriben doloroses imatges de zones com el camp d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, continua sense haver – hi data d’arribada. Ahir, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va acusar l’Estat de “deslleialtat institucional” i va reclamar que sigui Catalunya la que tingui accés als fons europeus d’asil per poder gestionar l’acollida.

Bassa es queixa que l’Estat no informa les comunitats autònomes de res per poder fer previsions i, a més, lamenta l’opacitat, la rigidesa i la lentitud del sistema estatal d’acollida. “Malgrat tot, fa temps que treballem, ens coordinem amb ajuntaments, diputacions i ONG”, va subratllar la consellera, que va indicar que no només Catalunya, sinó moltes altres comunitats han demanat una reunió amb el govern espanyol per parlar – ne, però no tenen resposta. “Som proactius, perquè volem estar preparats, mentre l’Estat no fa el que ha de fer, va insistir Bassa. L’Europa social és la dels nostres estats”. Tot i que fins ara, per quota europea, només hi ha divuit refugiats a l’Estat que van ser traslladats a Navarra, es calcula que a Catalunya l’any passat en van arribar uns 1.500 pels seus propis mitjans. Són sobretot persones que fugen dels conflictes bèl·lics de Síria, Ucraïna i l’Afganistan, i es troben uns mesos en un buit legal fins que la Delegació del Govern admet que estudia el seu cas i es converteixen en peticionaris d’asil. El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va explicar que haurien d’estar atesos per serveis socials o per entitats, tot i que es pot donar el cas que alguns no ho estiguin.