Ja són 45.000 els demandants d’asil que s’acumulen a Grècia, atrapats pel tancament de la ruta dels Balcans, segons l’últim recompte. Brussel·les va enviar ahir al camp de refugiats d’Idomeni, a la frontera amb Macedònia, el seu policia bo, l’eurocomissari d’Immigració, Dimitris Avramopoulos, per fer pressió. Avramopoulos va demanar als governs europeus que acceptin acollir cada setmana almenys 6.000 dels refugiats que malviuen en territori hel·lè. “Des d’aquí, des d’Idomeni, vull enviar un missatge arreu d’Europa: és el moment perquè tothom demostri solidaritat i responsabilitat, els nostres valors estan en perill”, va advertir.

La UE recula i renunciarà a les expulsions col·lectives acordades amb Turquia fa només una setmana. Els Vint – i – vuit faran marxa enrere perquè fins i tot l’ONU s’ha queixat que fer fora tots els estrangers que arribin a les illes gregues, a l’engròs, posant demandants d’asil i immigrants econòmics al mateix sac, és il·legal.

Però també perquè Merkel ja no té la pressió de les eleccions regionals alemanyes i perquè molts socis no volen pagar la factura (la humiliació, pràcticament) que els ha presentat Erdogan. Xipre mateix no vol ni sentir a parlar d’accelerar les negociacions d’adhesió de Turquia a la UE i el seu president, Nicos Anastasiades, va amenaçar ahir amb vetar l’acord en la cimera de demà a Brussel·les.

També el govern espanyol rebutja ara el pacte euroturc, tot i el vistiplau que el mateix Mariano Rajoy va donar – li la setmana passada.

Fins i tot el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ja admet públicament que l’acord amb Turquia s’haurà de “reequilibrar” i adaptar a la “legalitat”. “Una qüestió clau és assegurar – nos que qualsevol gran expulsió de Grècia a Turquia compleix totalment la legislació europea i els nostres compromisos internacionals”, va reconèixer després de reunir – se amb Anastasiades, a Nicòsia.

És a dir, que les deportacions no podran ser ni col·lectives (les demandes d’asil s’hauran de tractar cas a cas) ni immediates (abans caldrà donar l’estatus de país segur a Turquia, que ni tan sols no reconeix encara el dret a rebre protecció internacional a iraquians i eritreus).