L’Ajuntament de Barcelona ha decidit intensificar la pressió policial contra el comerç ambulant il·legal, però alhora oferirà sortides laborals i socials als venedors, el 70% dels quals són immigrants irregulars. Seran les dues vies per reduir aquest fenomen a la ciutat que ha proposat el president de la Taula de Ciutat per a l’Abordatge de la venda ambulant irregular al carrer, Jordi Coronas, regidor d’ERC, i que l’equip de govern ha assumit.

Així, es prioritzarà la persecució de les xarxes de distribució de productes falsificats i les multes als compradors, i s’oferiran plans d’ocupació als venedors que resideixen a Barcelona des d’abans de l’estiu passat, a qui també se’ls donarà una targeta de residència per suplir la manca de padró.

La Taula sobre la venda ambulant es va crear al desembre, després d’augmentar la polèmica entre els comerciants i el consistori per l’increment de venedors ambulants al carrer i la suposada permissivitat de la Guàrdia Urbana. Ha tingut dues reunions plenàries, al desembre i al febrer, però Coronas s’ha reunit per separat amb diverses parts. Qui no hi ha participat ha estat el PP, C’s en la reunió de febrer i els comerciants. Sí que hi han estat presents representants dels venedors ambulants, entitats de drets humans, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Generalitat i la Síndica de Greuges.

En l’informe del president de la Taula, que es tornarà a reunir quan hi hagi novetats, s’inclou la proposta de l’Ajuntament de crear una guia en diversos idiomes per facilitar l’accés als serveis socials per part dels venedors, i un projecte de cooperativa per a canalitzar la venda. L’informe no ha estat consensuat amb tots els membres de la Taula, però recull aportacions de diversos membres.

Coronas ha presentat una sèrie de conclusions, entre les que destaca la importància que altres cossos policials s’impliquin en la vigilància de l’entrada de mercaderies falsificades a través del Port de Barcelona i de l’emmagatzematge en altres ciutats de l’àrea metropolitana. També s’intensificaran les sancions als compradors, que l’any passat van ser unes 230, però s’hi inclouen els compradors de llaunes a venedors ambulants.

En l’àmbit social, es preveu tancar el cens, que es calcula d’unes 400 persones, prioritzant els immigrants irregulars residents a la ciutat abans del juliol passat, que serien un 70% aproximadament. A aquests se’ls facilitaria una targeta identificativa com a residents, perquè no hagin de portar sempre a sobre els papers d’empadronament o suplir – lo si no en tenen. La targeta, que té un caràcter “polític i simbòlic” els permetria accedir als serveis socials municipals i als plans d’ocupació de Barcelona Activa. Aquests plans de formació i ocupació seran de 12 mesos. De moment s’hi han adherit 16 persones, però es preveu que puguin arribar a 80 o 90 persones, i s’adaptaran a cada perfil de sol·licitant. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha dit que en cap cas es faran excepcions per a aquestes persones ni se’ls privilegiarà davant d’altres desocupats de la ciutat. “No se’ls compensarà per una activitat il·legal”, ha dit.

Pel que fa a la cooperativa, es podria vincular també a un mercat social de la ciutat, que encara no té projecte concret, data ni emplaçament, però que Coronas ha batejat com el “Camden Town social de Barcelona”, en referència al conegut mercat londinenc. Aquest mercat no hauria d’entrar en conflicte amb el comerç de proximitat i hauria d’integrar persones en risc d’exclusió, entitats, comerç just, gastronomia i arts escèniques i musicals amateurs, sempre sota llicència municipal. També es faran campanyes per promocionar el comerç local i per dissuadir els compradors advertint – los de les possibles sancions.

Laia Ortiz ha admès que el problema és “complex i global” i l’Ajuntament tot sol no el pot abordar. Per això, ha demanat la complicitat d’altres administracions, d’entitats, comerciants, ciutadania i partits polítics. De fet, ha dit que algunes lleis estatals, com la d’Estrangeria, dificulten la gestió del problema.

Coronas ha reconegut que actualment hi ha “tensió” a la ciutat per aquest fenomen, per algunes manifestacions agressives dels venedors o les queixes dels comerciants. Laia Ortiz ha admès que en els últims mesos hi ha hagut “molt soroll” al voltant d’aquesta problemàtica i que algunes “informacions no certes” no han ajudat a millorar – lo, ja que ha creat “confusió” i “falses expectatives” al col·lectiu perquè alguns podien pensar que hi havia permissivitat per vendre al carrer.

El que han volgut deixar clar tant Coronas, com Ortiz i el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, és que l’Ajuntament “farà més del que mai ha fet” i que és l’administració que més treballa per solucionar el problema.

D’altra banda, aquest dimarts va tenir lloc una reunió entre la Taula del Comerç i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i el tinent fiscal, Francisco Bañeres, que es van comprometre a actuar d’ofici contra les grans organitzacions de distribució de productes falsificats.