L’expulsió massiva de tots els estrangers que arribin a les illes gregues, pactada entre la Unió Europea i Turquia, és il·legal. Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres o Human Rights Watch, entre altres ONG, van qüestionar ahir, tant moralment com legal, que els governs europeus vulguin deportar a l’engròs “tots els immigrants” que creuïn el mar Egeu, incloent – hi fins i tot els demandants d’asil sirians. I les Nacions Unides van advertir que la legislació europea i internacional ho prohibeix expressament.

“Una persona que busca asil només pot ser retornada si se li assegura la seva protecció”, va avisar l’alt comissionat de l’ONU per als refugiats, Filippo Grandi. “L’expulsió col·lectiva està prohibida per la Convenció Europea dels Drets Humans i un acord que sembla que estableix l’expulsió directa d’estrangers a un país tercer no és compatible amb la legislació europea ni amb la legislació humanitària internacional”, es va queixar també Vincent Cochetel, responsable europeu de la mateixa agència de les Nacions Unides, l’ACNUR. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, “en cas de persecució, qualsevol persona té dret a buscar asil i a gaudir – ne en altres països”. La Convenció de Ginebra prohibeix explícitament les deportacions massives. I la Carta de Drets Fonamentals de la UE obliga els estats membres a “registrar totes les sol·licituds de protecció internacional que es presentin”. L’acord entre els Vint – i – vuit i Turquia, després de quinze hores de negociacions i de passar per caixa d’Erdogan, incompleix totes i cadascuna d’aquestes normes i suposa tornar a la casella de sortida i gestionar la crisi com si fos una simple onada d’immigrants econòmics clandestins en embarcacions. De fet, ja ni tan sols no parlen de “refugiats” sinó d’“immigrants irregulars”.

“Estic fart d’escoltar parlar d’immigrants irregulars quan el 91% dels que arriben a les costes gregues són sirians, iraquians i afganesos que estan fugint d’un conflicte i d’una persecució, no només busquen una vida millor, i per això tenen dret a protecció internacional”, es va queixar Cochetel.

A l’ACNUR, de fet, no s’acaben de creure la promesa dels líders dels Vint – i – vuit que “per cada sirià que readmeti Turquia, un altre sirià serà reubicat des de Turquia fins a la UE”. “El que no han fet amb Grècia, ho faran ara amb Turquia? Ja ho veurem, però tinc els meus dubtes”, va lamentar. Dels 160.000 refugiats promesos, fins ara els governs europeus amb prou feines se n’han repartit 660. I el tancament de la ruta dels Balcans ja ha deixat atrapats 40.000 demandants d’asil a Grècia, 13.000 dels quals a la frontera amb Macedònia, al campament d’Idomeni. L’austríac Faymann i l’hongarès Orbán i el seu club de Visegrad (Txèquia, Eslovàquia i Polònia) han guanyat la partida a Merkel. I la suspensió de Schengen i el tancament de fronteres en vuit països ja s’està notant a Alemanya: l’arribada de demandants d’asil s’ha reduït en una tercera part l’últim mes (els 91.671 sol·licitants del gener han caigut fins a 61.428 al febrer, segons Interior). La cap d’Amnistia Internacional a Brussel·les, Iverna McGowan, acusa la UE d’estar “tornant a tocar fons” per no tenir en compte “els drets i la dignitat d’algunes de les persones més vulnerables del món”. “La idea d’intercanviar refugiats per refugiats no és només deshumanitzant, sinó que tampoc ofereix una solució sostenible a llarg termini a l’actual crisi humanitària”, va insistir. També Carlos Ugarte, responsable d’Exteriors de Metges Sense Fronteres, acusa els Vint – i – vuit d’haver “perdut completament el sentit de la realitat”, tractant els demandants d’asil “com simples números” i negant – los un “tracte humà” i “el seu dret a buscar protecció”.