Els resultats del superdimarts en les primàries dels dos grans partits als Estats Units han col·locat dos candidats, el republicà Donald Trump i la demòcrata Hillary Clinton, al capdavant de les respectives curses per arribar a la nominació, pas previ per poder competir per la presidència del país. Tant Trump com Clinton es van imposar en set dels onze estats on es va votar; però, si bé el triomf de la candidata demòcrata fa mesos que es pot intuir –malgrat els avenços del ‘socialista’ Bernie Sanders–, en el bàndol republicà les victòries del conservador magnat han fet disparar totes les alarmes. I és que Trump ha superat totes les expectatives i s’ha imposat, fins i tot, en estats amb demografies i realitats diferents on ningú pensava que el seu discurs barroer, sovint ple d’insults i de menyspreu cap a les dones, les minories i els immigrants, pogués imposar – se. Trump no agrada gens a l’‘establishment’ republicà, però la principal alternativa al multimilionari, l’ultraconservador i extremista religiós Ted Cruz, tampoc els entusiasma. El senador per Florida, Marco Rubio, l’únic que aconsegueix unir el partit, està molt debilitat després que, en un mes de cursa, hagi aconseguit tan sols imposar – se en un estat. Només una victòria al seu estat el 15 de març vinent, on qui guanya s’emporta els 99 delegats en joc, li podria donar possibilitats.

En tot cas, en el bàndol demòcrata es mira la lluita fratricida republicana amb bons ulls i amb la seguretat que, en un enfrontament per la presidència entre Clinton i Trump, l’exprimera dama té molts trumfos per emportar – se la victòria. L’electorat nord – americà és habitualment conservador, però potser no tant per deixar el seu país a les mans d’un eixelebrat com Donald Trump.