Les tensions van tornar a aflorar ahir entre Grècia i Àustria en una reunió de ministres de l’Interior feta a Brussel·les per intentar posar fi a la disparitat d’actuacions arran de l’allau de refugiats, un flux incontrolat que fa témer l’esclat d’una autèntica “crisi humanitària” a l’anomenada ruta dels Balcans, el passadís que utilitzen la majoria d’immigrants per arribar fins a Alemanya i més al nord.

Els ministres van advertir també que es reforçaran unilateralment els controls fronterers si no es redueix el flux de refugiats i immigrants d’aquí al 7 de març, quan hi ha prevista una cimera especial entre la UE i Turquia per tractar de la qüestió. Acusada pels seus socis, sobretot Àustria, de no fer prou per protegir les fronteres exteriors de la UE i evitar l’entrada massiva de refugiats al continent, Grècia va reaccionar irada. “Àustria ens tracta com un enemic”, es va queixar el ministre grec Ioannis Muzalas davant els seus homòlegs mentre, paral·lelament, Atenes cridava a consultes l’ambaixadora austríaca.

Grècia se sent cada cop més abandonada. Des de principi d’any, hi han arribat més de 110.000 immigrants i refugiats, i molts d’aquests emprenen el camí cap al nord per arribar al cor d’Europa. Però la majoria queden bloquejats a la frontera grega perquè des de l’altre cantó no els deixen passar. Ahir mateix centenars d’aquests estrangers caminaven per carretera en direcció a la frontera amb Macedònia, on ja s’apilen milers de refugiats més. Les autoritats gregues es queixen que no els poden obligar a fer marxa enrere per descongestionar la frontera. “Ni l’exèrcit ni la policia no els poden aturar pel perill d’incidents”, va explicar l’alcalde de Salònica, Iannis Butaris. El desbordament grec dificulta l’aplicació del pla europeu per repartir els refugiats que arriben a Grècia entre els diversos estats de la UE. Dels 160.000 previstos per distribuir en dos anys a partir de Grècia i Itàlia, fins ara només se n’han “reubicat” 600.