El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va anunciar ahir que el seu govern sotmetrà a referèndum el pla europeu de quotes obligatòries per distribuir els refugiats entre els països comunitaris. “Vol que la Unió Europea (UE) decideixi, sense el consentiment del Parlament [de Budapest], sobre l’assentament de ciutadans no hongaresos a Hongria?” serà la pregunta en aquesta consulta, en la qual l’executiu confia que guanyi el no.

“Qui voti no, votarà per la independència d’Hongria”, assegurava en roda de premsa Orbán, que es va oposar des de bon principi al sistema de quotes obligatòries per ressituar els refugiats. El primer ministre no va concretar la data de la consulta, a la qual seran convocats vuit milions de ciutadans amb dret a vot. “La democràcia és una de les bases més importants de la UE. No podem prendre decisions sense consultar la gent”, hi va afegir Orbán. “Per nosaltres la pregunta fonamental, inevitable i essencial és aquesta: pot decidir algú per nosaltres amb qui han de conviure o no han de conviure els hongaresos?”, va continuar. També va advertir que una institució supranacional com és la UE no pot imposar decisions tan importants i va insistir que els refugiats posen en perill la identitat europea. Les quotes que ha fixat la Comissió Europea modificarien “la identitat cultural i religiosa d’Europa”, va dir Orbán, per qui “ni Brussel·les ni cap institució europea té dret a fer això”. Hongria s’oposa, juntament amb altres països de l’est d’Europa com ara Polònia, la República Txeca i Eslovàquia, al sistema de quotes establert el setembre passat. Budapest va presentar un recurs contra aquesta decisió davant del Tribunal Europeu de Justícia. Mentre espera la sentència, el govern d’Orbán va segellar les seves fronteres meridionals amb tanques metàl·liques per aturar l’onada de refugiats, una mesura que han aplicat també altres estats dels Balcans. Segons Orbán, “el camí escollit pel govern hongarès [el referèndum] és part de la política europea” i va animar altres països a imitar – lo. Mentre Orbán anunciava el referèndum, Àustria i nou països balcànics per on discorre la principal ruta que segueixen els refugiats cap a Europa van acordar ahir a Viena reforçar la seva cooperació al marge de la UE per frenar l’onada migratòria amb noves mesures, amb l’objectiu declarat de “forçar” una resposta comuna de la UE a aquesta crisi. La conferència va aprovar, entre altres mesures, enviar policies a les fronteres més afectades pel flux migratori, en particular a la frontera entre Macedònia i Grècia. De fet, el gran absent de la reunió de Viena va ser Grècia, primer país d’entrada per als refugiats. Des d’Atenes, però també des de la CE i Berlín, van arribar dures crítiques contra aquesta cimera regional, en considerar que mina els esforços per trobar una solució conjunta a la crisi.

El govern austríac es va desmarcar fa unes setmanes de la posició compartida amb Alemanya de mantenir les portes obertes als refugiats, i va establir un límit màxim d’acollida de 37.500 sol·licituds d’asil pel 2016. Les limitacions imposades per Viena han obligat la resta d’estats de la ruta dels Balcans a restringir també l’arribada de refugiats per la por que quedin atrapats en el seu territori.