El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va denunciar ahir la “intolerable” permissivitat –tant social com institucional– amb el top manta, un fenomen calidoscòpic i contra el qual les administracions només han emprès iniciatives “escasses i insuficients” i campanyes fetes de manera “esporàdica i aïllada”.

Odia el delicte i compadeix el delinqüent, deia Concepción Arenal. Els manters no són delinqüents, diu el Síndic, sinó “immigrants que intenten guanyar – se la vida i que es troben en una situació social molt precària o directament d’exclusió total”. Però els qui els exploten i s’enriqueixen important els productes falsificats que ells venen al carrer sí que són delinqüents, amb actituds pròpies d’“entramats mafiosos”.

Per això Rafael Ribó insisteix que aquest no és un problema que es pugui solucionar només des del punt de vista policial, i menys si les operacions es dirigeixen exclusivament contra “l’última baula de la cadena, i precisament la més feble”. L’informe del defensor dels ciutadans conclou que “és necessària una actuació decidida per part de les administracions públiques contra les organitzacions que importen i controlen les logístiques de distribució de productes falsificats”. Trobar aquests productes pirata no és una tasca de Sherlock Holmes. Tothom sap on són els polígons industrials on es proveeixen els manters. Cal ajudar els manters a sortir del cercle viciós en què ara es troben i atacar els grups mafiosos que no es taquen les mans amb la venda ambulant il·legal. “L’actuació policial –diu l’informe– s’ha d’orientar essencialment als punts de distribució majorista dels productes falsificats dels manters i a evitar – ne la importació il·legal”. Però no servirà de res tallar el cap de l’hidra si després es deixa els manters a l’estacada. Tan necessàries com les actuacions policials, afirma Rafael Ribó, són les actuacions dels serveis socials perquè els venedors trobin sortides laborals legals o recursos que els permetin trobar alternatives al seu modus vivendi.

Les administracions ja arriben tard, concretament amb 30 anys de retard. El top manta va aparèixer el 1980, diu el Síndic, i ha crescut fins a proporcions increïbles, com van descobrir els barcelonins l’agost passat, quan els manters van protagonitzar ba­talles campals contra la Guàrdia Urbana, amb episodis d’una ­violència i imprudència mai vistos, com quan els venedors van baixar a les vies del metro per proveir – se de les pedres de balast i utilitzar – les com a arma contra els agents. Contra els agents i contra qualsevol que passés per allà: diversos transeünts van resultar ferits i només l’atzar va evitar mals majors.

Els consumidors han de saber que quan compren en parades no autoritzades no només afavoreixen la degradació de l’espai públic, sinó que fomenten delictes contra la propietat industrial i intel·lectual i contribueixen a consolidar una xarxa d’“explotació laboral i frau”. Això per no parlar dels riscos que assumeixen quan compren productes que “poden afectar la seva salut i seguretat”.

Aquest flagell, que perjudica la imatge de la ciutat i els interessos dels seus comerciants, exigeix almenys una resposta triple: des d’un punt de vista social, laboral i policial. I sobretot, subratlla el Síndic de Greuges, s’hauria de posar fi d’una vegada a “la inactivitat i la falta d’actuacions decidides de les administracions públiques”. No es tracta només de desatendre col·lectius vulnerables, com ara el dels manters, o de permetre la cronificació d’activitats il·legals, sinó d’esmenar l’“actual falta d’una política pública que abordi aquest fenomen de manera integral”.