Es calcula que segons dades de la Unió de Venedors Ambulants, UVA, unes 20.000 persones treballen en la venda ambulant a Catalunya. El 80% del poble gitano català viu de la venda ambulant i, alhora, és el responsable d’un 80% de parades de tèxtil i sabateria ambulants.

Segons les estimacions de la Unió de Venedors Ambulants, entre un 5% i un 10% de persones que es dediquen a aquesta activitat són marroquins, tots homes. Són els que es dediquen principalment a la venda de verdura i fruita.“D’aquí a uns anys seran els màxims venedors de fruita i verdura, perquè tots els venedors d’aquest ram autòctons que es jubilen traspassen la parada a un marroquí. Són molt treballadors i complidors amb els pagaments”, explica Mas Bel, president de la Unió de Vendors Ambulants. En els mercats, els pakistanesos i indis són els principals responsables de la venda de bijuteria. Les xurreries i les parades d’animals, sobretot d’ocells, estan a mans d’autòctons, igual que les parades de confecció de més qualitat. El retrat dels comerciants que es dediquen a la venda ambulant és, certament, difícil, atès que no hi ha cap tipus de cens oficial, es queixa aquesta entitat, l’única del sector, associada a la Confederació del Comerç.

Fins a l’any 2015 a Catalunya no hi va haver cap decret que regulés la venda ambulant. Fins aleshores amb una llei de la Unió Europea del 2006, totalment rebutjada pel sector i mai aplicada, es pretenia regular un sector que, de sempre, “funcionava sol”.

“Fins que no hi ha hagut regulació els ajuntaments i, moltes vegades empreses subcontractades, feien com els antics senyors feudals: et cobraven un tant, el que volien, perquè el paradista plantés la seva parada, massa sovint amb abusos i xantatges mafiosos per obtenir els millors llocs o més espai etc.”, explica Antoni Mas Bel, fundador i president d’honor de la Unió de Venedors Ambulants, que ja té més de 600 socis.

“Tot i la llei, avui cada Ajuntament o cada empresa subcontractada per negociar l’ús de l’espai públic on es fa el mercat cobra el preu que vol i té els seus criteris propis. Encara no hem aconseguit unificar criteris. Tampoc no hem aconseguit que hi hagi un carnet de paradista, que serviria per regular el sector”, denuncia Antoni Mas.

El món de la venda ambulant –amb centenars d’anys d’antiguitat– és molt més complex del que sembla. No hi ha dades fiables, no hi ha xifres oficials… és un sector que, segons Antoni Mas, ocupa milers de persones molt modestes però també mafiosos que s’han fet rics. I mou grans quantitats de diners. Paradoxalment, explica Mas, “l’activitat econòmica que genera la venda ambulant no computa al PIB”.