S’han acabat els remeis ineficaços, la paciència i l’escassa comprensió que encara pogués quedar amb Grècia per la dificultat que suposa, amb les seves més de 400 illes, controlar l’arribada en massa de refugiats. Atenes “ha desatès seriosament les seves obligacions. Hi ha deficiències greus en els controls a les fronteres exteriors i les autoritats gregues han de resoldre – les”, va sentenciar ahir la Comissió Europea mentre llançava el procediment que permetrà el tancament de fronteres dins de la zona Schengen per un màxim de dos anys.

Constatar que un país de la zona Schengen no defensa adequadament la seva frontera exterior (que és també la de tots els altres) és el primer pas per autoritzar la reintroducció dels controls. Una majoria de governs vol fer – ho i aquest dilluns els ministres de l’Interior van demanar a la Comissió que iniciés els tràmits necessaris, una primícia en els 31 anys d’història de la zona Schengen.

Les conclusions de l’informe sobre les “negligències” gregues no han sorprès ningú. “Els immigrants en situació irregular no són identificats ni registrats de forma eficaç, no es guarda sistemàticament les seves empremtes” en bases de dades, ni es verifica adequadament l’autenticitat dels documents d’identitat, afirma la Comissió. És el panorama que es van trobar els tècnics europeus que, a mitjans de novembre, van visitar per sorpresa diversos punts clau de la frontera terrestre de Grècia (amb Turquia) i a les illes del mar Egeu Quios i Samos.

Atenes sosté que la situació està millorant i s’ha compromès a posar en marxa en un mes els centres de registre de refugiats ( hot) que li exigeix la UE però els seus socis es mostres escèptics. El flux d’arribades al centre d’Europa amb prou feines ha disminuït els últims mesos, malgrat l’enviament de guàrdies europeus a la frontera grega amb Macedònia i altres iniciatives comunitàries, com l’acord amb Turquia per frenar les sortides.

Com va passar amb la crisi de l’euro, Grècia se sent acorralada i els seus socis, furiosos amb el seu presumpte abandó de responsabilitats. Àustria vol expulsar – la de la zona Schengen, i els seus socis ­europeus l’acusen de plegar – se de braços i deixar passar els refugiats a altres països per no fer – se’n ­càrrec.

La tensió va esclatar dilluns en la reunió informal de ministres de l’Interior europeus a Amsterdam: “El ministre belga em va dir que els rebutgés, que els repel·lís [als refugiats], que tant li era si s’ofegaven”, va assegurar dimarts a la nit Iannis Muzalas, ministre d’ Immigració grec, en una entrevista a la cadena BBC. “Això és il·legal”, segons el dret internacional, va subratllar Muzalas, que va revelar que també se li ha demanat que Grècia construeixi un campament per acollir 400.000 refugiats si­rians, com els que hi ha a Turquia, Jordània o el Líban.

Theo Francken, responsable d’ Asil al Govern belga, va qualificar de “grotesques i lamentables” les acusacions gregues. “No vaig dir que s’ofeguessin, no estic boig”, va explicar en una discussió a la xarxa social Twitter, on, no obstant això, defensa que la legislació interna­cional sí que permet rebutjar demandants d’asil abans que toquin terra. Diverses fonts consideren ­errònia aquesta interpretació en la situació actual ( Turquia els hauria d’acceptar de tornada).

Brussel·les discutirà demà les seves conclusions amb els governs i si donen suport per majoria qualificada, com es preveu que passi (només Atenes les discuteix), el 2 de febrer aprovarà una llista de recomanacions perquè el país posi ordre a les seves fronteres. Si d’aquí tres mesos la situació no ha millorat, la Comissió podrà invocar l’article 26 de Schengen i, emparant – se en “l’amenaça greu per a l’ordre públic i la seguretat interior” que suposa la situació a Grècia, autoritzar la reintroducció dels controls. Al Consell ningú no espera que les coses canviïn tant per fer innecessari autoritzar els controls inte­riors més allà del maig, quan expiren els permisos concedits al començament de la crisi. Alemanya i Àustria van ser els primers països que els van reintroduir, el setembre, quan l’arribada de refugiats els va desbordar en termes logístics i polítics. Els va seguir al novembre França, per l’amenaça terrorista, i al gener Suècia, Dinamarca i No­ruega. Altres països podrien afegir – s’hi acollint – se a aquesta situació d’excepcionalitat, que Brussel·les hauria d’avaluar cada sis mesos.