La incapacitat d’Europa per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra de Síria o de la misèria, aprofitant el buit de poder a Líbia, pot ser el detonant d’un canvi radical en la política d’asil comú. El sistema actual “no funciona com caldria”, ha admès en repetides ocasions Jean – Claude Juncker, president de la Comissió Europea, que al març proposarà alguns canvis fonamentals en la manera en què la Unió Europea gestiona el dret a l’asil.

La normativa actual, el famós reglament de Dublín, posa gran part de la càrrega als països fronterers. Com a norma general, esti­pula, els demandants d’asil han de presentar la sol·licitud de protecció al primer país de la UE que trepitgin. Les magnituds de la crisi actual han portat al col·lapse del sistema: stricto sensu, haurien ­estat Grècia i Itàlia els països que s’haurien d’haver fet càrrec del més d’un milió de persones que aquest any ha arribat a les seves fronteres. No és el que ha passat. El principi no s’ha aplicat: el ritme d’arribades i la falta de preparació tècnica de les autoritats gregues (i de voluntat, critiquen institucions i governs) han fet impossible registrar aquestes persones, prenent – los les empremtes, abans que travessessin la frontera amb rumb al nord. Coneixen les regles i saben que poden jugar en contra seu, perquè sovint no volen quedar – s’hi.

El gruix dels demandants d’asil han continuat el camí cap a Alemanya i Suècia, els països que més sol·licituds d’asil han processat, sense preguntar – los per on havien arribat. Tornar refugiats a Grècia és, a més, il·legal des que el 2011 el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que les condicions d’acollida no reuneixen els requisits mínims.

L’agost del 2015 Berlín va decidir unilateralment suspendre l’aplicació del controvertit article de Dublín per atendre els refugiats sense saltar – se la llei.

El canvi clau que plantejarà la Comissió consisteix a eliminar aquest principi i substituir – lo per un sistema “més europeu”, i “un repartiment de la responsabilitat”, afirma la institució. La formulació jurídica exacta del nou sistema no està decidida però inclourà “una clau de distribució per la qual els sol·licitants d’asil serien gairebé automàticament reenviats a un estat membre”, ha avançat el comissari europeu d’ Immigració, Dimitris Avramópulos, a la comissió de Llibertats de l’ Eurocambra. Cal veure si Brussel·les aposta per un sistema plenament europeu, amb una finestreta única de sol·licituds d’asil (es presentarien a qualsevol país de la UE, però seria aquesta qui decidiria la destinació final de cada persona) o si el repartiment europeu s’activaria quan els sistemes nacionals estiguin desbordats per una emergència.

La proposta pot topar amb fortes resistències. Un ampli grup de països –de l’ Est i el Bàltic però també Espanya– s’oposen a les quotes obligatòries. L’alternativa per descongestionar Grècia i Itàlia va ser un sistema voluntari, però el pla, que ambiciona recol·locar 160.000 persones, no està funcionant: només 272 persones se n’han beneficiat.

Juncker va qualificar ahir d’“inacceptable” que els demandants d’asil no acceptin anar a certs països (50 han rebutjat ser enviats a Luxemburg, va dir) i va exigir als governs “aplicar els acords assolits”. Turquia també ha de complir el que es va pactar al novembre i frenar les sortides, va reclamar Mark Rutte, primer ministre d’Holanda: “El temps s’esgota, necessitem una reducció dràstica del flux de refugiats entre les pròximes sis i vuit setmanes”, va reclamar com a president rotatori de la Unió Europea.