mai no s’ajunten si no s’assemblen. El refranyer popular es compleix a la perfecció en aquesta història d’amor polític revelat per Sarah Palin, la controvertida i ultraconservadora exgovernadora d’Alaska i excandidata a la vicepresidència dels Estats Units, que ha proclamat que s’ha enamorat de Marion Maréchal – Le Pen, la candidata del Front Nacional francès que acaba de perdre l’elecció regional a Provença – Costa Blava.

Palin, que sol tenir –com en general els líders populistes– una habilitat enorme per atreure els focus mediàtics, s’ha volgut fer notar amb una carta d’amor polític que, en el fons, no és més que una altra declaració ultradretana i xenòfoba. “M’he enamorat políticament d’algú que no puc votar perquè es presentava a les eleccions a França”, ha escrit Palin al digital conservador Breitbart.

La neboda de Marine Le Pen i néta del fundador del Front Nacional és per Palin la nova it girlde la política francesa. “Estic especialment impressionada per la valentia d’aquesta jove, devota catòlica que no veu la necessitat de disculpar – se pels seus principis pro vida, cosa que no és fàcil per a un polític en un país agressivament laic”.

Els elogis de l’exgovernadora d’Alaska arriben fins i tot a comparar la seva estimada coreligionària ni més ni menys que amb Joana d’Arc. “Joana d’Arc era l’encarnació del patriotisme –escriu Palin–. I, tal com Marion s’enfronta a les batalles polítiques, no em sorprendria veure – la resar com la patrona, perquè Marion és un record d’ella”.

Però Sarah Palin és de les que no fa mai res perquè sí, i tant mirament té per objectiu irrompre en el debat polític nacional dels Estats Units, dominat des de fa uns quants mesos per les propostes populistes dels principals candidats a la nominació republicana que, com Donald Trump, Ben Carson i Carly Fiorina, han aterrat estrepitosament en l’arena electoral procedents de galàxies allunyades de la política.

Marion Maréchal – Le Pen és, ­segons Palin, “un exemple per als polítics dels Estats Units quan proclama l’orgull de la seva identitat judeocristiana com un patrimoni digne de preservar en un país com França i, de fet, tots els països europeus que estan atrapats en una crisi existencial contra l’islam radical”.

I, a partir d’aquí, Palin planteja un front comú occidentalista d’evident caràcter islamòfob i xenòfob que d’alguna manera alimenta els arguments més bel·ligerants del gihadisme. “La forces de la civilització –diu– estan involucrades en una gran guerra contra el culte a la mort que és l’islam radical. Aquest any el conflicte ha arribat a les costes de França, que s’ha convertit en el front occidental d’aquesta gran guerra, gràcies en part a la crisi migratòria aclaparadora de la Unió Europea”.

La immigració sempre és el pretext reaccionari, ja sigui a Alsàcia o a Alabama. El discurs és el mateix: “La política de fronteres obertes de la UE significa que ara tot Europa està obligada a suportar la càrrega de la decisió boja d’ Alemanya d’acollir els milions de joves musulmans que tenen zero interès a assimilar els valors occidentals”.

Palin subratlla les similituds entre Marion i Marine Le Pen amb Donald Trump i Ted Cruz, candidats que presenta com a anti – establishment i a qui dona suport en la seva batalla contra el que deno­mina “les elits polítiques corruptes unifamiliars instal·lades, més interessades en la conservació del seu propi poder que en la defensa del seu país”. La qüestió és: Sarah Palin s’està tornant a postular per ser vicepresidenta amb Donald Trump? Seria el tiquet més explosiu.