La UE reactiva les negociacions d’adhesió amb Turquia

Brussel·les diu que no rebaixarà el llistó i Ankara demana perspectives reals

La Vanguardia, Beatriz Navarro, 15-12-2015

El guió del nou marc de cooperació entre Europa i Turquia, amb la crisi de refugiats de fons, es va complint. Tal com havia promès, ahir la UE va donar un nou impuls a les negociacions d’adhesió amb l’obertura d’un nou capítol negociador (economia i política monetària). El pas va ser celebrat com una autèntica “revitalització del procés”, però els 10 anys que fa que duren ja les converses han deixat un pòsit de desconfiança mútua que ahir es va poder veure en la roda de premsa després de la conferència intergovernamental.

“Les dues parts haurien de tenir al cap que l’objectiu compartit és la plena adhesió a la UE”, va advertir Volkan Bozkir, ministre turc d’Afers Europeus i veterà negociador. “ Turquia aspira a convertir – se en un soci igual, amb els mateixos drets i obligacions que la resta”, va recordar. La UE, per la seva banda, va deixar clar que no rebaixarà el llistó. L’ avenç de les negociacions està supeditat als “criteris polítics, de drets humans i l’Estat de dret”, va subratllar el comissari d’ Ampliació, Johannes Hahn, que va emfatitzar que el procés per si sol ja és beneficiós per a Turquia: “Les reformes ajudaran la seva reputació com a destinació d’inversions”. Diversos ministres d’Exteriors de la UE, però, reunits també ahir a Brussel·les, es van mostrar escèptics respecte a les possibilitats d’èxit de les converses.

La UE s’ha compromès a donar suport amb 3.000 milions d’euros a l’acollida de refugiats a Turquia a canvi una política més activa de control de fronteres que redueixi l’arribada de migrants. Quan van començar els contactes, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va deixar clara l’ambició d’elevar el nivell del diàleg polític i la seva associació estratègica. Ara Turquia és omnipresent a l’agenda europea: cimera especial el 29 de novembre, negociacions d’adhesió i dinar de feina ahir amb el seu ministre d’Exteriors. A més el primer ministre, Ahmed Davutoglu, participarà dijous en la reunió organitzada per Àustria a Brussel·les amb els líders de països més afectats per la crisi d’asil.

Els ministres, d’altra banda, van decidir recórrer la recent sentència del Tribunal General de Justícia de la UE que anul·la parcialment l’acord agrícola amb el Marroc perquè no té en compte la situació al Sàhara occidental i no beneficia la població. La sentència ha caigut malament a Rabat: “És un precedent perillós”, va dir el ministre Salaheddine Mezouar. Les relacions “no poden acabar sent ostatges de peripècies jurídiques de fortes connotacions polítiques”, va subratllar, demanant que s’aclareixi la situació. L’acord pesquer bilateral també recorregut pel Front Polisario podria acabar igual.

Els ministres també van debatre la renovació de les sancions a Rússia però, a petició d’ Itàlia, la decisió serà la prendran els caps d’Estat i de Govern a la cimera de dijous. La situació va sorprendre els països de l’ Est, però el debat va deixar clar, segons l’alta representant de Política Exterior, Federica Mogherini, que s’avança “en la direcció de prolongar les sancions” comercials i financeres a Rússia pel seu suport als separatistes ucraïnesos.

Un tema incòmode més es va colar en les discussions dels ­ministres: l’aplicació de les normes sobre denominació d’origen als productes d’Israel procedents de territoris ocupats arran de l’aclariment de la Comisisó que aquest origen s’ha d’advertir a l’etiqueta. “No és de cap manera un boicot i no s’ha de percebre com a tal”, va dir Mogherini, que va assegurar que la UE està “unida” entorn d’aquestes “directrius tècniques”. Hongria i Grècia, ­però, han anunciat que no les aplicaran.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)