L’arribada massiva de refugiats a Alemanya posa a prova les polítiques d’integració d’un país avesat a la immigració.”Cal que seguim demostrant que Alemanya és un model de societat oberta i tolerant”, manifesta Jo Dreiseitel, Secretari d’Estat del departament d’integració i antidiscriminació de Hessen, just en un moment en què el partit polític Pegida, Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Occident (en alemany: Patriotische Europäer gegen die Islamisierung des Abendlandes) es manifesta cada vegada amb més participants, i cada cop es registren més atacs a centres d’acollida de refugiats.

Fa 30 anys Alemanya va crear una eina per donar veu a les necessitats dels immigrants. Es tracta dels consells per a l’estrangeria, òrgans locals els membres dels quals només poden ser escollits per estrangers residents a Alemanya.

Aquests consells treballen per a la integració dels immigrants, per fomentar la convivència i per lluitar contra la discriminació i racisme. A la pràctica aquestes bones intencions es tradueixen en “promoure activitats socials i culturals al municipi per fer conèixer les diferents cultures”, explica l’Esther Andreu, una catalana membre durant 5 anys del consell per a l’eStrangeria de Seeheim – Jugenheim, una població de 17.000 habitants prop de Darmstadt. “També assistim i participem als plens de l’ajuntament on s’escolta la nostra opinió en temes relacionats amb la immigració però on no podem votar”, segueix Andreu. A més de participar en la política local, aquests consells tenen una funció de suport pràctic. Així es pot acudir a aquests òrgans per demanar ajuda a l’hora d’emplenar formularis o traduir documents oficials. “Es tracta, bàsicament, de facilitar – los les coses en el seu dia a dia”.

Uns 620.000 estrangers residents a Hessen (Land del centre – oest d’Alemanya de prop de 6 milions d’habitants) tenien dret a votar el passat 29 de novembre per escollir els seus representants legals als ajuntaments. Una xifra un 28% més elevada que en les darreres eleccions de fa cinc anys degut a què tots els immigrants empadronats un mínim de tres mesos abans de les eleccions, inclosos els refugiats, tenen dret a votar.

Un total de 921 estrangers vinguts d’arreu del món, d’entre els 2.427 que es van presentar, van ser escollits per treballar voluntàriament en la defensa dels interessos de les comunitats estrangeres a 83 poblacions de Hessen. La catalana Mercè Bofill es va presentar al consell de Kronberg (població de 18.000 habitants prop de Frankfurt) i va rivalitzar amb candidats d’Àustria, Holanda, Eslovàquia, Ucraïna, Togo, Polònia i EUA que tindran el repte, entre altres coses, de facilitar la integració dels 180 refugiats que han arribat a la població en el darrer any. “Als consells se’ls demana que facilitin ajuda als refugiats que han de començar de zero en un país on l’idioma i la cultura els és nou”, diu Bofill. “També tenen la funció de gestionar queixes o denúncies per actes racistes o discriminatoris”.

Tot i la tasca que porten a terme els consells per a l’estrangeria, que es creu essencial per a la convivència entre les moltes i variades cultures que conformen la societat alemanya, aquests són poc coneguts. Fins ara les actuacions que han portat a terme no sembla que hagin tingut gaire repercussions visibles en les polítiques locals. Això explicaria la baixa participació d’aquestes eleccions que ha estat només d’un 6%. Segons el representant dels consells per a l’estrangeria a Hessen, Enis Gülegen, “els consells no només han d’assessorar sinó que les seves aportacions han de tenir conseqüències eficaces i visibles en les polítiques locals”. Per Gülegen la reforma dels consells és necessària ja que “la identificació crea una major integració”. >