Abans els arribarà l’hivern, als refugiats, que l’ajuda que els ha promès la Unió Europea (UE). La primera nevada a Alemanya va enganxar ahir 42.000 demandants d’asil dormint en tendes de campanya sense calefacció. I mentrestant, a Brussel·les, els líders dels 28 es van tornar a reunir (en la quarta cimera sobre la crisi migratòria d’aquest any!) sense aportar grans solucions. La Comissió Europea els acusa d’estar incomplint les seves promeses: havien de posar 2.800 milions d’euros en ajudes per als asilats, però de moment només n’han pagat 292. I dels 775 experts que els ha reclamat Frontex per vigilar les fronteres exteriors només n’han arribat 48. Angela Merkel va instar ahir els seus homòlegs a “complir els seus compromisos financers i de recursos humans”.

Espanya tot just rebrà la setmana que ve els seus primers refugiats del total de 160.000 que s’ha compromès a acceptar la UE. Es tracta d’un centenar d’immigrants eritreus, que són al centre de registre de l’illa italiana de Lampedusa, i que arribaran en vols regulars. Espanya ha ofert 50 places i se’ls repartirà amb Portugal, Alemanya, França i Finlàndia. Suècia ja va acollir – ne 19 la setmana passada. Ni els demandants d’asil poden elegir destinació ni els països acollidors poden triar quins refugiats accepten, discriminant – los segons si són musulmans o no. Però aquests 119 refugiats acceptats fins ara representen només l’1,6% dels 710.000 que han aconseguit entrar irregularment a Europa el 2015.

Veient aquesta lentitud, la UE es va encomanar ahir al president turc, Recep Tayyip Erdogan, aliat incòmode però imprescindible. Turquia pot ajudar a taponar l’allau d’asilats, però no de franc. L’eurocomissari d’Ampliació, l’austríac Johannes Hahn, li va haver de prometre ahir fins a 3.000 milions d’euros en fons comunitaris i avançar a l’any que ve la liberalització de visats, una concessió que preocupa molts governs. França i Alemanya no veuen clar obrir les portes a 77 milions de turcs, musulmans, i permetre’ls viatjar i moure’s lliurement per Europa sense visat, com els serbis o els albanesos, també candidats a l’adhesió.

François Hollande va ser clar: “No podem acceptar que, amb el pretext que Turquia ens ajudi a retenir refugiats que són al seu país, hi hagi una liberalització dels visats sense condicions, amb individus de qui no sabem la identitat.” El president francès és el principal advocat de la proposta de la Comissió Europea de crear un cos europeu de guàrdies per protegir les fronteres exteriors de la UE. Brussel·les ha ajornat la publicació d’un informe molt crític amb Erdogan i ahir el president de l’Eurocambra, Martin Schulz, fins i tot va llançar floretes al president turc: “M’avergonyeix comparar el tracte que estem donant als refugiats a la UE amb el de Turquia, Jordània o el Líban.”