El Partit Conservador britànic ha tret del calaix dels vells instints els monstres que acostuma a guardar – hi. Ahir, en el congrés que té lloc a Manchester, va ser el torn de l’asil polític i la immigració, temes de gran rèdit electoral per als tories. I, com de costum, una de les arrels del problema és la Unió Europea.

En un discurs molt dur, més encara ateses les imatges de la crisi dels refugiats i dels intents d’assalt de l’Eurotúnel que s’han pogut veure durant l’estiu, i que encara continuen, la ministra de l’Interior, Theresa May, va anunciar un enduriment de les polítiques de demanda d’asil al Regne Unit.

May va assegurar que el Regne unit no adoptaria “ni d’aquí a mil anys” una política europea comuna en aquest tema i va prometre un “nou enfocament britànic”. Això inclou un enduriment de les condicions de sol·licitud per a les persones que intenten demanar refugi al país des d’altres zones ja segures, i la preferència per concedir – lo en els casos més dramàtics i no a “les persones que poden arribar pels seus propis mitjans al Regne Unit”.

May va avançar que a principis del 2016 es publicarà una estratègia governamental per enfocar el problema i es farà igualment públic un registre de persones i d’organitzacions capaços d’atendre els sol·licitants d’asil, 25.000 durant el 2014. La identificació dels sol·licitants, i la revisió contínua de les condicions del país d’on provenen, serà una altra de les innovacions.

L’anunci de May va ser de seguida criticat pel Consell del Refugiat del país, que va qualificar les noves mesures que el govern vol posar en pràctica de “profundament esgarrifoses”. En exposar els nous plans, May no va estalviar duresa retòrica. I en parlar d’asil també es va referir a l’emigració econòmica, dos “fenòmens que no cal confondre”. “El desig d’una vida millor –va continuar– és perfectament comprensible, però hi ha un límit a la quantitat d’immigració que qualsevol país pot i ha de tenir. Calen més controls, perquè quan la immigració és massa alta, quan el ritme de canvi [de la població] és massa ràpid, és impossible construir una societat cohesionada. És difícil per a escoles i hospitals, i difícil que sigui absorbida per la infraestructura bàsica, com ara habitatge i transport.

A la seva veu, una de les més dures del partit en aquesta matèria, s’hi va afegir posteriorment la del primer ministre britànic, David Cameron, que, en una entrevista a la BBC prèvia a la intervenció d’avui en la cloenda del congrés, es va mostrar en total coincidència amb la ministra i va assegurar que “la política sobre immigració no ha funcionat a causa de les grans quantitats d’immigrants que arriben procedents de la Unió Europea”. En aquest sentit, avui Cameron haurà de revelar als membres del partit algunes de les propostes que vol elevar als socis de Brussel·les perquè pugui justificar un vot afirmatiu en el referèndum sobre la pertinença a la Unió que tindrà lloc abans de finals del 2017.