La majoria de persones tancades al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona tenen antecedents policials o són condemnats que accepten ser expulsats en el tram final de la pena. A voltes, però, policies, jutges i fiscals comenten l’error d’aprovar el tancament de persones amb drets internacionals, com és el cas dels que sol·liciten asil perquè el seu país està en guerra.

El fiscal delegat del Servei d’Estrangeria de Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, no amaga aquesta realitat en la memòria del 2014. De les 91 sol·licituds d’asil, se’n van tramitar 21. La majoria eren persones de Mali i Argèlia, seguides d’Ucraïna i Nigèria. No consta cap persona de Síria, tot i l’alerta feta el juny del 2014 per l’entitat Migra Studium. Aquesta denúncia va provocar que el jutge de control del CIE, Joaquín Aguirre, dictés una resolució en què instava la policia espanyola, responsable del centre, d’informar d’aquest dret d’asil “en llengües oficials o no del seu país” i amb butlletins. Aquest 2015 hi ha unes dues – centes sol·licituds d’asil d’interns del CIE, mesura que de forma immediata paralitza l’expulsió de la persona.

En la memòria, el fiscal també constata que entre els interns del CIE de la Zona Franca augmenten les persones que provenen de pasteres de la costa mediterrània i el govern espanyol les distribueix pels centres, on estan tancats un temps fins que després queden en llibertat i són ateses per ONG. Del total de 1.333 persones ingressades al CIE de la Zona Franca l’any passat, 254 procedien del Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla, i 242 de bots interceptats en aigües espanyoles.

Les modificacions legislatives dels anys 2012 i 2013 han provocat una obligada coordinació amb altres fiscalies, com ara la secció de menors, la de violència contra la dona i la de registre civil, i el fiscal d’Estrangeria les qualifica de “satisfactòries i fluïdes” per filar més prim en fer complir la llei i que es garanteixin els drets. Així, la fiscalia de menors de Barcelona, per agilitzar el procés i ser més garantista, va atendre 39 peticions de xicots del CIE que deien que eren menors d’edat, dels quals quatre van donar positiu en les proves mèdiques.