El desplegament de filferro espinós a la frontera hongaresa i l’onada d’indignació internacional que ha desfermat la exhibició inhospitalària del govern d’aquest país europeu ens ha permès descobrir un personatge de verb igualment espinós: l’ambaixadora a Espanya, Enikó Gyóri. Que aquesta senyora representi la cara diplomàtica de l’executiu hongarès ja ens dóna la justa mesura del seu nivell d’intransigència racial. “Abans de permetre l’arribada massiva de refugiats, Europa s’ha de preguntar quina composició ètnica tindrà d’aquí vint anys”, és una de les perles que la senyora ambaixadora ha dedicat als mitjans espanyols que l’han entrevistat. Això sí, una mica més suau que el primer ministre del seu país, l’ultradretà Viktor Orbán, que ha arribat a dir obertament que “Hongria té dret a decidir que no vol musulmans”. Alumna aplicada d’Orbán, la senyora ambaixadora ha intentat rentar la cara del seu executiu afirmant també que les imatges del repartiment humiliant d’entrepans als refugiats que han donat la volta al món era un espectacle denigrant que no es tornaria a repetir. Al cap de pocs dies, els entrepans eren substituïts per gasos lacrimògens. També és interessant observar què ha dit aquesta dona sobre la reportera Petra Laszlo, enxarpada quan es dedicava a donar coces als refugiats mentre els anava filmant amb la seva càmera. “Petra Laszlo és una imbècil però això no vol dir que tot el poble d’Hongria sigui xenòfob i racista”, ha dit Gyóri. L’elecció de l’adjectiu, la condescendència amb la reportera ensalvatgida, també defineix la senyora ambaixadora. Segons el diccionari un imbècil és un pobre desgraciat i el comportament de la reportera supera de molts graons aquesta categoria psicològica. És trist comprovar que els països provinents de l’antic bloc soviètic, els mateixos que van celebrar amb eufòria la caiguda del mur de Berlín i l’entrada a Europa, s’afanyin ara a aixecar murs de racisme espinós. Veure com els seus dirigents poden actuar amb impunitat traint els principis de l’Europa que els va acollir amb els braços oberts i les butxaques plenes.