A Barcelona hi ha cap a 400 venedors ambulants de carrer, que es poden catalogar en quatre perfils bàsics en funció del que ofereixen –productes de record, llaunes, gènere falsificat o d’imitació i excedents de contenidors–, i que viuen a la ciutat des de fa quatre anys. Aquest és el retrat genèric del fenomen a escala local extret d’un estudi elaborat per l’Ajuntament de la capital catalana, i que serà la base per redactar un pla integral per promoure la reinserció laboral d’aquest col·lectiu heterogeni.

La diagnosi, que s’ha fet a partir de 213 entrevistes amb els mateixos venedors, també té el valor de desterrar alguns tòpics, com ara que aquesta activitat és controlada sistemàticament per estructures jeràrquiques o màfies. “Això no és així”, va asseverar ahir la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, durant la presentació de l’informe. En ell, es detalla que alguns comportaments dels immigrants, com agrupar – se i organitzar – se al carrer per fer tasques com ara vigilància, són més fruit de l’espontaneïtat que d’altra cosa. Hi ha altres escalafons de la cadena, però, on el consistori sí que reconeix que hi intervenen grups criminals, com ara en la producció i distribució d’algunes de les mercaderies que arriben al carrer. Ara bé, on les màfies sí que tenen un paper crucial és en el transport d’aquests venedors a Barcelona des dels seus països d’origen, i pel qual poden haver arribat a pagar fins a 7.000 euros.

En xifres exactes, l’estimació que es fa és que hi ha 395 persones a Barcelona que es dediquen a l’activitat. L’Ajuntament, però, admet que és una aproximació enganyosa, ja que la venda ambulant és una activitat fluctuant. A l’estiu repunta i a l’hivern remet. Una altra dada clau és que un 83% d’aquests immigrants resideixen habitualment a la ciutat, sobretot a Ciutat Vella i Sant Martí. No és casual. Aquests són dos dels districtes on l’activitat és més intensa. I visible.

Dels quatre grans grups de venedors que descriu l’informe, el més nombrós és el que es dedica als records o souvenirs. Una amalgama de productes que inclou imants, mocadors, samarretes i voladors de plàstics, i que adquireixen al polígon Badalona Sud o en botigues dels carrers Hospital i Carme. La majoria d’aquests immigrants, un 65%, són pakistanesos i un 73% estan al país en situació irregular. Un segon col·lectiu és el que popularment es coneix com el dels llauners. Està format només per homes, que també provenen bàsicament del Pakistan (68%) i que acostumen a moure’s per zones clàssiques d’oci nocturn o on hi ha grans esdeveniments. El gènere, essencialment cervesa, el compren directament en supermercats.

Malgrat que, popularment, la venda de carrer s’identifica com a top manta, aquest és un perfil específic dels qui comercialitzen amb productes falsificats o d’imitació. També s’abasteixen individualment, o en grups de no més de quatre, al polígon de Badalona. Són sobretot senegalesos (95%), que tenen forts llaços comunals entre ells i on la figura del líder té una marcada influència. Finalment, hi ha els qui revenen objectes o material dels contenidors de brossa, i que es concentren sobretot al voltant dels Encants. Un 88% són originaris de l’Àfrica.