Hongria va demostrar ahir que no afluixarà en la versió més radical de seva política contra els refugiats, amb l’entrada en vigor de la llei que criminalitza l’entrada irregular de persones i l’extensió de la tanca fronterera. Alemanya i Àustria van optar per presentar – se plegades, com a contribuents nets a la Unió Europea i com a principals receptors de sol·licitants d’asil que aconsegueixen travessar Hongria, disposats a exigir allò que els neguen alguns dels seus socis: solidaritat enmig de la crisi humanitària.

Un cop més, des del cor d’Europa es van llançar dues imatges més que eloqüents de les divergències amb què uns i altres afronten el drama dels refugiats. El govern de Viktor Orbán, a Budapest, va decidir perllongar la tanca ja segellada amb Sèrbia cap a Romania, en paral·lel a l’aplicació de les noves normes amb què pretén castigar qui entri al país il·legalment. Ha deixat de registrar els refugiats dins el país –segons han denunciat diverses ONG–, en un gest clar d’indiferència respecte al Tractat de Dublín –que regula aquest procediment previ per determinar a quin país li correspondrà acollir – los– i també envers la UE.

Angela Merkel, que en qüestió de dies va passar de donar llum verd a 40.000 refugiats en un dia a tractar de regular – los, compareixia ahir amb el seu col·lega austríac, Werner Faymann, per demanar la convocatòria d’una cimera de la UE per donar una “resposta conjunta europea” al problema. La cancellera no va parlar de sancions –“les amenaces no són el camí”–, tot i que el seu ministre d’Interior, Thomas de Maizière, sí que va gosar al·ludir a “mesures de pressió” per obligar els socis comunitaris a acceptar la seva quota de responsabilitat en l’acollida de refugiats. “Europa torna a fer el ridícul”, deia el vicecanceller i ministre d’Economia de Merkel, Sigmar Gabriel, respecte a la falta d’acord amb què es va tancar, dilluns, la reunió dels titulars d’Interior comunitaris per tal d’establir quotes vinculants d’aquests contingents.

El president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, ha de decidir teòricament dijous si convoca aquesta cimera sol·licitada per Merkel i Faymann. Com a pas previ, Brussel·les va anunciar – ne una altra ronda negociadora el dia 22, a escala dels mateixos ministres que van fracassar dilluns.

Merkel va defugir, davant la premsa, parlar d’amenaces, i va recordar la responsabilitat europea en drets humans com ho és el d’asil. El fet que el seu ministre d’Interior sí que ho fes i que el vicecanceller –i líder socialdemòcrata– Gabriel pronunciés sense embuts la paraula ridícul, aplicada a Europa, suggeria pressions, directes o no, de la “cap” cap a la resta dels líders de la UE.

Els al·ludits, o països que rebutgen la “solidaritat” a què els vol obligar Berlín, van respondre immediatament rebutjant coaccions. En aquest grup hi ha el bloc de l’est –encapçalat per Hongria, Romania, la República Txeca i la Polònia de Tusk– i els bàltics. És a dir, essencialment els perceptors d’uns fons europeus que, com va avançar ahir Brussel·les, no es poden retallar com a procediment de “sanció” entre socis.