Estem veient les onades d’e­migrants, que majoritàriament vénen de Síria, sense deixar de banda africans i magrebins, que principalment vénen al nostre país. Una part del llarg camí fins a terres europees el fan per mar i per desgràcia molts d’ells pateixen naufragis per les males condicions en què fan la travessia.

Ens ha sorprès a tots la lentitud europea a l’hora de prendre mesures. Alemanya s’ha erigit en abanderada per l’acolliment dels siris, i la resta de països hi va entrant, tot i que en l’àmbit global europeu no s’ha resolt encara res. Després dels problemes fronterers alguns ja han pogut arribar – hi, on pensen i esperen recuperar la llibertat. Abans d’aqueixa arribada multitudinària s’ha anat produint cada dia l’entrada d’emigrants africans, travessant l’estret de Gibraltar i altres zones properes, i els posem barreres i entrebancs perquè no arribin al nostre país. Tot i les peticions de les autoritats a Europa, el tema sempre s’ha anat posposant, sense donar – hi solucions.

A Espanya, les comunitats autònomes, ajuntaments, oenagés i particulars s’estan implicant per atendre l’arribada d’exiliats siris. I els africans, què? No! Potser perquè no tenen formació ni recursos? Aquí tenim una mostra clara de la solidaritat i insolidaritat europea davant el problema migratori, segons de qui es tracti. Esperem que es prenguin mesures solidàries per a tothom.