El governador del Banc de Finlàndia donarà als refugiats el seu sou net d’un mes, 10.000 euros, i el primer ministre fins i tot s’ha ofert a acollir – los directament a casa seva. Alemanya destinarà 6.000 milions d’euros més del pressupost a ajudar els demandants d’asil. Grècia posarà més vaixells entre l’illa de Lesbos i Atenes per facilitar – los el desplaçament. França ja ha acceptat la quota de 24.031 immigrants que li toquen, segons el nou repartiment que la Comissió Europea presentarà demà. I la Gran Bretanya obrirà la porta a 20.000 fugitius de guerra d’aquí al 2020. Tot i que molt tard i profundament dividits, els governs europeus comencen a reaccionar.

Sis de cada deu refugiats aniran a parar a Alemanya, França i l’Estat espanyol. El polèmic sistema de quotes amb què Brussel·les vol acollir 120.000 demandants d’asil en els dos pròxims anys concentrarà en només aquests tres estats membres el 59% de l’esforç. Alemanya haurà de quedar – se el 26% del total, França el 20% i l’Estat espanyol el 12,4%, segons els números de Jean – Claude Juncker que avança el diari holandès De Volkskrant.

Mariano Rajoy no volia els 4.288 refugiats que li havien assignat inicialment, el juny passat, però n’haurà d’acabar acceptant més del triple, 14.931. Si no vols caldo, tres tasses. L’est d’Europs, en canvi, surt molt ben parada d’aquesta nova redistribució: la Comissió Europea ha rebaixat les seves exigències i ara demana molt menys a hongaresos, txecs, eslovacs i bàltics, entre d’altres països, per convèncer – los que acceptin les quotes. Hongria, de fet, directament se’n lliurarà, d’haver de rebre asilats d’altres països.

Brussel·les ofereix, a canvi, 6.000 euros d’ajuda per refugiat acollit (uns 780 milions d’euros en total). Però sobretot promet endurir i acceptar les expulsions dels immigrants econòmics, fins i tot arrestant – los “com a últim recurs” i forçant – ne la devolució al seus països d’origen. Si, tot i aquestes compensacions, algun govern continua negant – se a acceptar asilats, el pla de Juncker preveu una molt controvertida excepció: pagar a la resta de països una compensació econòmica a canvi de no rebre refugiats. Això, però, “només temporalment, un any com a màxim, i per motius justificats”, com per exemple “haver patit un terratrèmol o un desastre natural”. “Que no t’agradin els musulmans no serà un motiu justificable”, adverteixen fonts de la Comissió, que haurà d’avaluar les peticions.

L’equip de Juncker ha calculat aquestes quotes de repartiment en funció de la població (compta un 40%), el PIB (40%), l’atur (10%) i la quantitat d’asilats que ja suporta cada país (10%), però es podrien reduir “si altres estats decideixen afegir – s’hi”. Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya no estan obligades a participar en les polítiques de justícia i interior de la UE i Suïssa, Noruega i Liechtenstein no formen part de la UE però sí de Schengen.

Precisament, el primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar ahir que acceptarà fins a 20.000 refugiats sirians, tot i que repartits en cinc anys i que encara no hagin arribat a Europa i estiguin en camps de concentració de països fronterers amb Síria.