Europa es desperta. La fotografia d’Aylan Kurdi, el nen sirià de tres anys ofegat en una platja turca quan intentava creuar el Mediterrani, ha sacsejat les consciències d’alguns líders europeus, que per fi ahir van començar a moure fitxa. Angela Merkel i François Hollande van pactar, per telèfon, unes “propostes comunes” per dotar els Vint – i – vuit d’una fórmula “permanent i obligatòria” (i aquesta és la paraula clau: obligatòria!) que garanteixi el “repartiment equitatiu” dels refugiats. I Brussel·les hi va posar xifres: ara vol que els governs europeus es comprometin a acollir temporalment 120.000 demandants d’asil més, el triple dels 40.000 que la Comissió Europea havia demanat inicialment, al maig.

Es tracta de repartir, en total, 160.000 refugiats, que ara són a Grècia, Itàlia i Hongria. Jean – Claude Juncker volia mantenir en secret aquest pla fins dimecres, per presentar – lo al ple de l’eurocambra, però l’agreujament de la crisi i les acusacions que està “de vacances”, Matteo Renzi dixit, l’han obligat a filtrar – ne alguns detalls. També la cancellera alemanya i el president francès, Merkollande, han hagut d’accelerar. “Necessitem quotes obligatòries per compartir els deures, és el principi de solidaritat”, va advertir Merkel, d’acord amb Hollande que la UE “ha d’actuar de manera decisiva i conforme als seus valors” i donar “protecció internacional” als sirians que “fugen de la guerra i de les persecucions”. La imatge del cadàver del nen sirià, de bocaterrosa sobre la sorra, a trenc d’ona, és per Hollande “una crida a la responsabilitat” i a la “dignitat humana” de tothom. Però el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, no ho veu igual. “Sisplau, no vingueu a Europa! Turquia és un país segur, Sèrbia també, quedeu – vos – hi”, va demanar als milers de refugiats que se la juguen saltant la tanca filada de 175 quilòmetres i un metre i mig d’alt que ell mateix ha fet aixecar a la frontera. Incorregible, Orbán es va espolsar la responsabilitat i va passar la patata calenta a Merkel, assegurant que l’allau de refugiats “no és un problema europeu sinó alemany”. “Aquesta gent no es vol quedar a Hongria, Eslovàquia, Estònia o Polònia, tots volen anar a Alemanya i la nostra feina és, simplement, inscriure’ls”, es va atrevir a defensar a Brussel·les.

Fins i tot va arribar a alertar que la majoria dels demandants d’asil són musulmans i poden posar en perill “una cristiandat europea que ja és pràcticament incapaç actualment de mantenir Europa cristiana”. L’alemany Martin Schulz, president del Parlament Europeu, li va plantar cara, recordant – li que “cristiandat significa mostrar solidaritat i sacrifici”. També el president del Consell, Donald Tusk, va pressionar els estats membres perquè es reparteixin “almenys 100.000 refugiats”. “Si els líders no demostren la seva bona voluntat, la solidaritat es convertirà en un eslògan buit i serà reemplaçat pel xantatge polític, les divisions i un nou joc de culpabilitzar”, va alertar el polonès. Els ministres d’Interior dels Vint – i – vuit, però, no es trobaran per parlar – ne fins al 14 de setembre, tot i que no es descarta alguna reunió extraordinària. Fins ara, només s’han compromès a acollir 32.000 persones.