L’anunci del govern central de revertir la situació actual d’exclusió dels sense papers de la sanitat pública es va concretar ahir en una proposta que el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va traslladar a les comunitats autònomes. En un intent d’unificar criteris i conscients que en alguns territoris com Catalunya s’ha continuat atenent els immigrants il·legals malgrat el decret del 2012 que ho prohibeix, el govern de Madrid ha proposat que s’ofereixin una atenció sanitària completa a tots els immigrants irregulars que faci com a mínim sis mesos que s’han empadronats i, a més, puguin acreditar que es troben en una situació de “vulnerabilitat i exclusió”.

Així ho va explicar ahir el secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, després de la reunió de la comissió de Prestacions del consell interterritorial del Sistema Nacional de Salud (SNS) que es va celebrar ahir a Madrid.

Amb aquesta proposta l’Estat vol que les comunitats autònomes assumeixin uns “criteris mínims” per garantir l’atenció social i sanitària als immigrants “no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya i que no tinguin recursos econòmics”.

La reforma que va deixar sense targeta sanitària els sense papers va ser liderada per l’exministra Ana Mato. No només Catalunya s’hi va oposar i va anunciar que els continuaria atenent. També ho van fer Andalusia i Astúries. En les eleccions autonòmiques del maig, altres comunitats, com ara la de Madrid, del mateix PP, van anunciar la seva intenció de reintegrar als sense papers a la sanitat pública a través de diferents programes i fins i tot amb normatives pròpies.

Aquesta disparitat de criteris ha obert una guerra política entre l’Estat i les comunitats autònomes i actualment el govern estatal, a través de l’advocacia de l’estat, està estudiant si aquestes iniciatives envaeixen competències i vulneren la Constitució. Però paral·lelament intenta arribar a un acord que unifiqui l’atenció i la proposta d’ahir va per aquest camí.