L’operació propagandística desplegada per Mariano Rajoy davant Angela Merkel –per a la seva reelecció i contra el 27 – S català– va tenir ahir, si més no, un punt positiu. Vint – i – quatre hores després que la cancellera insistís que l’acollida de refugiats és “el gran repte europeu” actual i que cal regular – la amb mecanismes per a un repartiment just, el president del govern espanyol es mostrava “disposat”, en termes de “discussió constructiva”, a obrir l’aixeta quant als que pertoquen a l’Estat espanyol: 2.739, segons el compromís fins ara acceptat per Madrid.

El mandatari exigia, això sí, que es tinguin en compte “paràmetres” específics de cada país, com ara el nivell d’atur i el pes especial que ja suporta l’Estat com a frontera exterior de la UE.

El nou compromís, no concretat en xifres, era el segell que Rajoy col·locava sobre la cimera informal oberta dilluns amb Merkel, en forma d’un mediàtic passeig pels voltants d’un llac a la perifèria berlinesa.

L’equip del president espanyol havia dissenyat la trobada amb un marcat caire electoralista, combinant les trobades entre la poderosa aliada europea i l’alumne exemplar de la línia de l’austeritat alemanya amb discursos davant l’empresariat i una exhibició de la marca Espanya al cor de Berlín.

Va sortir tot com ho havien concebut els estrategues, inclòs el suport més o menys explícit de Merkel a la reelecció de Rajoy. El problema, però, és que ara mateix Alemanya ja no està tan capficada com mesos enrere en la crisi de la zona euro i en els alumnes que han fet els deures –l’Estat espanyol– i els indisciplinats –Grècia.