“Si no hi ha un repartiment equitatiu dels refugiats, alguns tornaran a qüestionar l’espai de lliure circulació de Schengen. I això no és el que volem”, va advertir ahir Angela Merkel, que necessitava donar resposta a la crisi dels refugiats i al rècord de 800.000 sol·licitants d’asil que espera Alemanya aquest any. Va ser una frase enmig d’una conferència de premsa plena a vessar, com solen ser les que fa la cancellera abans o després de les vacances, aquest cop centrada en el drama humanitari dels refugiats.

Cal una resposta a escala europea, que, segons el parer de Berlín i de París –segons Merkel, aquesta serà la proposta de l’eix francoalemany als socis–, consistirà en un repartiment per quotes d’aquest contingent humà.

Alemanya sap que li pertoca, per volum de població i riquesa, el percentatge més alt –de fet, ja acull més refugiats que cap altre país de la UE–. Però vol un compromís que li permeti, a escala interna, frenar les pressions del populisme dretà, cada cop més present a la vida pública, com va viure ella mateixa, la setmana passada, en la visita a un centre de refugiats a l’est del país, assetjat per la ultradreta.

Va ser una visita tardana, enmig de l’allau de crítica per la falta d’un toc d’autoritat de Merkel a la crisi dels refugiats. Durant setmanes, la cancellera havia deixat parlar de la qüestió els seus ministres o portaveus. De retorn de vacances, va decidir – se a visitar el centre identificat amb els atacs ultradretans als centres d’asilats –200, en els primers sis mesos de l’any– i va deixar que li caiguessin alguns insults xenòfobs d’alguns ciutadans que l’esperaven.

“Respondrem amb tolerància zero a la xenofòbia”, va insistir ahir Merkel, per a qui el problema no són els insults contra ella o els seus ministres –“un polític ha d’estar preparat per rebre insults en un país on es respecta el dret d’expressió”, va dir–. “Els drets humans són universals i formen part de la identitat europea. Si deixem que es trenqui aquest vincle perdrem l’Europa que coneixem”, va continuar, en un preàmbul d’uns vint minuts, abans de donar pas al torn de preguntes, que, en un 80% i durant una hora llarga, van girar al voltant dels refugiats.

Merkel va criticar tant els països que deixen passar els refugiats sense enregistrar – los –i permeten així que entrin a la UE molts ciutadans dels Balcans, a qui no correspon el dret d’asil– com els qui construeixen filats per tancar – los el pas. Només amb mecanismes correctes d’enregistrament dels refugiats es pot accelerar l’admissió o el rebuig de les sol·licituds, va dir, en al·lusió a les xifres segons les quals un 40% dels peticionaris vénen dels Balcans.