En el manifest racista que l’assassí de Charleston havia deixat escrit en el seu web, Dylann Roof justificava la seva acció influït per la realitat que havia descobert en llegir els postulats supremacistes que havia trobat en llocs web de grups extremistes. L’aparició d’aquest llop solitari confirma una nova forma d’actuació dels ultres racistes als Estats Units, lluny de les clàssiques organitzacions com el Ku Klux Klan (KKK).

El de Roof seria el mateix cas que el del supremacista blanc Frazier Glenn, que l’abril del 2014 va assassinar tres jueus a Kansas City. Aleshores, la revista Time es va preguntar si l’aparició en escena de Glenn podria significar el ressorgiment dels moviments associatius racistes als Estats Units. La massacre de Charleston, poc més d’un any després, confirma l’existència de les ideologies, però un canvi en la posada en escena.

L’FBI va descartar que darrere de Roof hi hagi alguna organització (una de les raons per les quals l’acte és considerat un “crim d’odi” i no un “atac terrorista”). “Ara aposten pel ciberactivisme”, expliquen des del Southern Poverty Law Center (SPLC), l’organització més contrastada de seguiment i denúncia de grups d’odi als Estats Units. Segons els càlculs del seu “mapa de l’odi”, el nombre d’organitzacions que propaguen l’odi instaurades formalment (la majoria, supremacistes de la raça blanca) als Estats Units és de 784, una quantitat que va de baixada i cada cop amb menys marge d’actuació.

Històricament, el KKK ha estat el paradigma dels grups d’extrema dreta, però ara té un poder molt minoritari. A principis d’any, petits pobles de Nova Jersey i Indiana es van llevar plens de propaganda del KKK amb la qual buscaven afiliats. A Arkansas es va crear una ràdio destinada als “orgullosos de ser blancs”. “El Klan ja no és un actor principal. Aparenta que és important, que està actiu, que és gran, però no ho és”, va dir fa uns mesos el director del Center of Study of Hate and Extremism, Brian Levin, a la CNN. Segons els càlculs dels organismes antiracistes, actualment no tindria més de 5.000 membres. Una quantitat molt allunyada dels gairebé cinc milions d’afiliats que va arribar a tenir. “El que poden fer ara és explotar les tensions racials i la desconfiança en el sistema per provocar accions externes, però com a entitat no poden fer res”, hi afegia Levin.

Aquesta marginalitat del KKK i la resta d’actors segregacionistes com a grup hauria provocat l’aparició de llops solitaris com Roof i el temor és que es multipliquin en els pròxims mesos com a resposta a les tensions racials que s’han despertat arran del sorgiment d’un moviment afroamericà contra l’abús policial.

Aquesta podria ser l’espurna d’una tendència que s’ha anat gestant a mesura que la demografia dels Estats Units ha evolucionat. Segons els estudis, l’any 2043 els blancs es podrien convertir per primera vegada en minoria racial al país.

Els estats del sud, històricament segregacionistes, veuen com creix la població afroamericana urbana i com això afecta la política i la comunitat. Aquest canvi és palpable amb una anàlisi de les eleccions legislatives passades: per primera vegada a la història, un senador afroamericà, Tim Scott, representaria un estat del sud del país (Carolina del Sud). “Això espanta [els grups supremacistes]”, asseguren des de l’SPLC, cosa que podria fer créixer el nombre de crims racistes en persones radicalitzades desitjoses d’actuar però que no tenen el suport d’una organització potent, dedicada més a la difusió ideològica que a l’actuació.

Mentrestant, a Charleston, continua el debat al voltant de la decisió de retirar la bandera de la Confederació, que recorda èpoques d’esclavatge i de segregació i que s’ha convertit en el símbol de la massacre.