L’església metodista afroamericana Emanuel va tornar ahir al matí a obrir la porta als feligresos i a la resta de ciutadans de Charleston (Carolina del Sud), quatre dies després que el jove blanc Dylann Roof hi assassinés nou persones. Neta de ferides i ja sense marques de la massacre (es va netejar la sang i es van tapar els forats de bala), l’església es va omplir amb gent que havia fet cua des d’una hora abans de l’inici d’un ofici religiós que va durar més de dues hores.

La cerimònia, tot i el dol de la ciutat, va ser igual que qualsevol altre diumenge. Només un canvi: per primera vegada, no l’oficiava Clementa Pickney, el pastor titular i una de les víctimes del tiroteig. “No hi ha espai per a l’odi, així que t’hem de perdonar”, va dir una de les familiars de les víctimes a l’assassí en la primera vista judicial. I és que tota la comunitat s’ha aferrat al perdó i a la fe per superar la tragèdia. “En la vida havia viscut una cosa semblant en aquesta comunitat”, va assegurar el que és l’alcalde de Charleston des del 1975, el demòcrata Joseph Riley, a la CNN. “El dolor és indescriptible”, hi va afegir.

A la portada d’ahir del The Post and the Courier, el principal diari de Charleston, hi dominava el color blanc. Nou roses d’un blanc trencat a la capçalera, i al centre de la pàgina, com a únic text, el nom de les nou víctimes de la massacre. A l’església, en canvi, hi va predominar la llum característica de les celebracions religioses afroamericanes. Cançons i pregàries van inundar una missa sense rancor, en què els morts estaven representats per cadires vermelles al costat de l’altar.

“El dimoni no pot tenir el control de la vostra gent, i el dimoni no pot tenir el control de l’església”, va dir el reverend Norvel Goff en el sermó inicial. “Ens preguntem el perquè, però hem de mirar a través de la finestra de la fe i veure la llum”, va demanar el reverend als feligresos. L’església Emanuel, que des de fa 200 anys és un símbol de la igualtat de races, vol continuar sent un exemple a seguir.

Si en l’esfera pública les ferides estan cicatritzant, la política està aprofitant per desenterrar els problemes d’arrel que han quedat al descobert amb la massacre. Després d’un parell de dies dedicats a la necessitat d’establir un control ferm sobre la tinença d’armes –una causa que no tindrà gaire recorregut, tot i la pressió del president Barack Obama–, des de dissabte el debat se centra en el racisme. L’aparició d’un manifest atribuït a Roof, en què expressava clarament l’odi a les comunitats afroamericana i llatinoamericana del país i les raons que el portaven a voler una “guerra racial”, va fer saltar les alarmes i va posar l’FBI a investigar – ho tot, mentre els polítics es barallaven per la necessitat de treure del Parlament de Carolina del Sud la bandera de la Confederació, la mateixa que portaven els esclavistes durant la guerra civil nord – americana. Per Obama, “és una bandera que pertany als museus”.

El mateix pensa l’excandidat republicà a la presidència dels Estats Units Mitt Romney, que va piular que s’ha de retirar la bandera perquè “és un símbol de racisme” i seria un bon gest per honorar les víctimes. Si bé per als blancs del sud del país és un símbol d’identitat cultural, per als afroamericans és una clara voluntat de recuperar els temps del sistema esclavista. El fet que hagin aparegut fotos de Roof cremant banderes nord – americanes i onejant les de la Confederació ha aixecat polseguera, i desenes de persones es van concentrar dissabte al vespre al voltant de la plaça on s’erigeix la tela amb els mateixos crits i pancartes que s’han anat utilitzant en les protestes per denunciar la violència policial contra les minories racials. El debat ha arribat a un punt en què tots els aspirants a la presidència, republicans i demòcrates, han situat el tema de la bandera com una part important dels discursos del cap de setmana.