Cada dia que passa es fa més evident el drama de la immigració, i creix la impotència per trobar la solució definitiva davant l’allau de refugiats i gent que busca una vida millor. Itàlia és la que pateix la pitjor part del problema.

I què hi ha desprès de Lampedusa per aquesta gent sense control? Sense feina, la majoria han d’intentar sobreviure pels carrers furgant pels contenidors, fent de camells, top manta o robant.

A la vegada, van proliferant les veus que volen posar limitacions a aquestes entrades massives de persones al seu territori. Aquestes actituds són titllades de racisme, xenofòbia, nazisme, etcètera, però si ens posem la mà al cor, penso que tard o d’hora tots demanarem restringir les entrades. ¿O és que aquests que critiquen posar algun límit estarien d’acord en treure la tanca de Melilla, o avarar vaixells per recollir a tothom a les costes africanes?

El nostre país penso que serà i és generós amb la immigració malgrat la crisi i un 25% d’atur. No val titllar tan alegrement, amb adjectius que no corresponen, els que demanen acotar les acollides.

Mentrestant, la solució al problema no arriba i la tragèdia continua.