El president dels Estats Units, Barack Obama, està fart de la violència al país generada per la inexistència de regulació en la tinença d’armes. L’assassinat de nou afroamericans dimecres al vespre en una església de Charleston (Carolina del Sud) a mans del jove blanc Dylann Roof ha tornat a treure el veritable problema que suposa per als EUA les morts per arma de foc, un tema irresoluble a dia d’avui. Ha estat la quinzena massacre a gran escala causada per armes de foc que viu des que va entrar a la Casa Blanca l’any 2009.

Si bé és cert que durant el primer mandat Obama no va fer gaire cosa per regular la tinença d’armes, probablement per no arriscar els vots de l’interior del país en la reelecció, l’assassinat de vint infants i sis adults a l’escola primària de Sandy Hook (Newtown, Connecticut) a finals del 2012 va afectar el mandatari. A partir de llavors, el control d’armes ha estat una prioritat impossible de dur a terme, fins al punt de presentar una llei que no va passar ni el primer obstacle al Congrés per la pressió dels poderosos lobbies armamentístics.

“La frustració més gran fins ara és el fet que aquesta societat no està disposada a fer passes bàsiques per treure les armes de les mans de la gent que pot fer un mal increïble,” va dir a mitjan 2014 en una trobada amb joves. Ahir, davant d’un grup d’alcaldes, va reiterar la seva posició: “No es veuen assassinats d’aquesta escala ni amb aquesta freqüència en cap altra nació avançada del planeta. Tots els països tenen gent violenta, amb odi, o inestable mentalment. El que és diferent és que no tots els països estan inundats d’armes de fàcil accés”, va criticar el mandatari, que alhora repetia la necessitat de canviar el xip del país i arreglar el problema. Els Estats Units són, de llarg, el país amb més armes per càpita del món: 88,8 armes per cada 100 habitants, gairebé el doble que al Iemen i el triple que a l’Iraq.

Mentrestant, les ferides cicatritzen a poc a poc a Charleston. La ciutat continua de dol, i milers de persones es van acostar fins a l’església on va passar el crim per dur – hi flors i tenir un record per les víctimes. Un dels moments més emotius va tenir lloc divendres al vespre, quan familiars de les víctimes van tenir l’oportunitat de dir a Roof, a través de videoconferència, tot el que volguessin.

Lluny de cap ràbia i sentiment de revenja, la paraula que més es va sentir va ser “perdó”. “Ens has pres una cosa molt important per a nosaltres, has fet molt de mal a moltes persones, però et perdono”, li va dir la filla d’una de les víctimes. “Enmig d’aquesta tragèdia tan fosca, l’honradesa i bondat de la població nord – americana brilla a través d’aquestes famílies,” va piular Obama en saber les declaracions dels familiars.

A banda del tema de les armes, la massacre de Charleston s’ha confirmat com un succés d’alt component racista. Ahir es va fer pública l’existència d’un manifest escrit per Roof en què detalla les suposades raons de la superioritat de la raça blanca i els problemes que, al seu parer, les minories causen al conjunt de la societat nord – americana.