Només els italians i els grecs, testimonis en primera persona de com el Mediterrani s’està convertint en un mar mort, donen suport a les quotes de repartiment de refugiats de Brussel·les. La resta dels Vint – i – vuit s’hi oposen, exigeixen a la Comissió Europea que refaci els càlculs o, directament, es neguen a acollir cap més immigrant. Els ministres de l’Interior van ser ahir incapaços de posar – se d’acord i, després d’un intercanvi de retrets, van decidir passar la patata calenta als caps d’Estat i de govern, que es reuniran la setmana que ve. El bloqueig d’immigrants d’aquests dies a Ventimiglia, a la frontera entre França i Itàlia, ha acabat d’escalfar els ànims.

Al·legant que la solidaritat, quan s’imposa, deixa de ser solidaritat, l’espanyol Jorge Fernández Díaz va criticar la idea de Jean – Claude Juncker. “Estem clarament en contra de l’obligatorietat: qualsevol política d’aquestes característiques, des de la solidaritat i la responsabilitat, ha de tenir evidentment un caràcter voluntari”, va reivindicar. Però Brussel·les li respon que “la solidaritat no pot ser voluntària, no funciona”, i que li toquen 4.288 refugiats. I tampoc no accepta la seva excusa que a l’Estat espanyol ja viuen més de quatre milions d’immigrants “sense que, afortunadament, hi hagi cap brot ni partit significatiu racista o xenòfob”. L’executiu del PP tem que el sistema de quotes generi un “efecte crida” que aprofitin les màfies, “agreugi el problema en comptes de resoldre’l” i es converteixi en un precedent. I Portugal i els socis de l’est d’Europa li donen suport: Hongria, la República Txeca, Polònia, Croàcia, Eslovènia, Bulgària, Estònia, Eslovàquia, Romania i Lituània. Els seus governs haurien preferit que Brussel·les els preguntés quants refugiats podien acollir en comptes d’inventar – se una xifra, fer – la pública i deixar – los com uns insolidaris si no l’accepten.

Itàlia i Grècia, precisament els dos principals beneficiaris d’aquestes quotes, que els permetrien reenviar a l’Estat espanyol 2.573 i 1.715 immigrants, respectivament, són els dos únics països que signarien sense reserves la proposta de Juncker. Alemanya, França, Malta, Xipre, Suècia, Àustria, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg posen algunes pegues i demanen que es canviï la fórmula amb què Brussel·les ha repartit els immigrants i que ara té en compte quina és la població de cada estat membre (una variable que compta el 40%), el seu PIB (40%), la seva taxa d’atur (només el 10%) i el nombre de peticions d’asil acceptades en el passat (10%).